El racó de pensar

El racó de pensar

Un dels aspectes fonamentals perquè un infant es converteixi en una persona sociable, autònoma i tolerant, és si ha estat educat per tenir un comportament adequat en qualsevol situació i aprengui a acceptar les normes i respectar els límits. Els pares han de mostrar i ensenyar el que està bé i malament i donar oportunitats de que practiqui en situacions variades perquè ho vagi integrant.

Però això no sempre és fàcil…!

A vegades la dificultat ve donada pel caràcter de l’infant, perquè es troba en una etapa més rebel o bé perquè els pares no saben com fer-ho. És, en aquests moments, que va molt bé conèixer i aplicar alguna tècnica que ajudarà als pares a educar als fills sense perdre els nervis i poder abordar el conflicte amb control i sentit comú. Algunes d’aquestes tècniques són: Com fer elogis, Com ignorar, El disc ratllat, Com recompensar, Com fer servir els gràfics, Com castigar i… El racó de pensar.

El racó de pensar vol dir apartar el nen d’una activitat o situació, perquè segueix portant-se malament després de ser avisat. És un recurs llargament utilitzat a les escoles, i també per moltes famílies amb nens d’edats entre els 2 i els 12 anys, però no sempre s’aplica adequadament, i cal seguir uns passos perquè sigui efectiu.

Com fer-ho?

  1. Triar acuradament el racó: Posar-lo en un espai a on hi hagi els mínims estímuls i que sigui una mica avorrit. Poden ser llocs de la casa com el rebedor o el passadís, però on se’l pugui seguir supervisant. És més efectiu si es posa una cadira al racó.
  2. Explicar les normes d’estar-se al racó: Abans de fer servir la tècnica s’ha d’explicar al nen que l’enviareu al racó si continua desobeint i que això l’ajudarà a millorar la seva conducta.
  3. Assignar un temps: Segons els doctors Vance i Marily Hall, un nen ha de romandre al racó un minut per cada any d’edat, per un nen de 4 anys, 4 minuts és un període llarg sense fer res. Si intenta escapar-se, se’l conté, i se’l retorna al racó. Si té gana o necessita anar al lavabo, se li diu que podrà fer-ho un cop finalitzi el temps. Un rellotge de cuina o despertador pot ajudar a controlar el temps i és una bona manera de fer visible el temps que falta.
  4. Un cop finalitzat el temps: Quan el temps s’hagi acabat, se li demana que faci allò que se li havia demanat o que tingui la conducta esperada. Si coopera, s’elogia càlidament, i si no, es repeteix el procediment.

Al principi pot costar una mica, però si els pares es mostren tranquils i contundents, els infants acaben entenent el procediment i l‘integren ràpidament.

Cecília Gafarot (Educar per Innovar)

2 Comments

  • mari ha dit:

    Hem sembla increible trobar aquests tipus de consells tan poc respectuosos, com molts bons psicolegs diuen una cadira de pensar no serveix de res sense un adult al costat que parli amb el nen del que ha passat, es un metode horroros, que no serveix per res i sense cap base

    • menutsGIRONA ha dit:

      Gràcies per la teva opinió Mari i pel teu interés, la adreçarem a la Cecília.

      De fet, el racó de pensar és un mètode quantiosament avalat per professionals, educadors, psicòlegs i experts, i no és del tot cert que mitjançant el ‘racó’ no s’estigui parlant ni recolzant al menut… si el mètode s’aplica correctament, és clar! >>> Ho pots veure a l’apartat “Com fer-ho?” 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *