LA FAMÍLIA

QUIN SÚPER VIATGE!

L’evolució del infant al llarg de la seva vida s’efectua amb avenços i retrocessos. Anomenades crisis de canvi. El pas entre les etapes evolutives aguditza la inestabilitat emocional i pot produir alteracions i conductes regressives.

Malgrat que cada infant és únic i diferent i la seva evolució també ho és, hi ha unes característiques comunes, i conèixer-les ens ajudarà a gestionar les crisis evolutives millor.

L’afecte sa i equilibrat, la identitat ben construïda, la capacitat de relacionar-se amb els altres i la bona gestió de les emocions, ens ajuda a créixer com a persones i en família.

És molt important que els pares actuem amb intencionalitat educativa des dels primers dies de vida del infant. Establir una relació de qualitat entre pares i fills és imprescindible pel benestar i el desenvolupament dels infants.

Com podem els pares acompanyar en els processos d’aprenentatge, els de socialització i en la construcció de la personalitat?

  • Primer dedicant temps a l’escolta. A l’escolta activa i real.
  • Segon mantenint sempre tres actituds vitals fonamentals: respecte, confiança i afecte.
  • I tercer, per a assegurar un bon desenvolupament, els infants han de ser estimats i se n’han de sentir. Estimar requereix: confiança i respecte. Acceptació i reconeixement de les coses ben fetes. Empatia i positivitat. Generositat. Amabilitat i alegria. Estimar no és mimar, consentir o sobreprotegir… És acompanyar, responsabilitzar, encoratjar, fomentar, motivar i també, limitar quan és necessari.

Finalment, cal no perdre de vista que construir una família no és un esprint, ni una mitja marató, ni una cursa d’obstacles… És un anar fent camí plegats, un anar acompanyant constant, un créixer tots junts “sense pressa però sense pausa”.

I recordeu: keep calm i gaudiu sempre del camí!!!

Txell Gelabert (Educare Club)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *