La pèrdua del sentit únic

La pèrdua del sentit únic

El sentit únic és aquella actitud que el nucli familiar adopta davant una situació o actitud impròpia del menut. Però en ocasions, aquest sentit únic no es mostra, i es perd la cohesió familiar alhora de censurar o guiar el comportament del nen/a… Què us sembla si hi posem un exemple, que de ben segur us sonarà:

“La Laura seu al costat del seu germà petit. A la taula, a punt de menjar, a més dels pares hi ha els avis i uns oncles. De cop i volta, la Laura diu que no li agrada el menjar i llança per terra el plat amb tota la ràbia”.

Possibles respostes dels adults…

[wc_tabgroup layout=”box”] [wc_tab title=”Hipòtesi A”]

Tots es giren cap a la Laura. La miren amb un gest de desaprovació mentre esperen que la mare o el pare la renyin per l’acció que acaba de fer.

[/wc_tab] [wc_tab title=”Hipòtesi B”]

El pare s’enfada amb la Laura. La mare, però pensa que la seva filla avui té un mal dia i que val més no donar importància al fet. L’avi comparteix aquesta opinió. L’àvia considera que si la nena actua d’aquesta manera, és perquè ells sempre s’han deixat prendre el pèl. Els oncles tenen un altre parer. Per a ells la causa de tot cal buscar-la en la gelosia que la pobra Laura té del seu germà petit, que és molt bufó, que fa riure tothom.

[/wc_tab] [/wc_tabgroup]

Anàlisi…

En el primer cas les mirades coincideixen. En el segon es dispersen… Si les mirades coincideixen, la Laura ho tindrà molt fàcil per treure la conclusió següent: el plat no es llança, passi el que passi. Si les mirades se centren en llocs diferents, la Laura tindrà un ventall ampli per escollir. En aquest segon cas, la pregunta quedarà a l’aire: es pot llançar un plat a terra enmig d’un àpat familiar?

La situació fins aquí descrita il·lustra d’una manera clara un dels trets més rellevants del món que ens toca viure: la pèrdua del sentit únic.

Conclusió…

La família (com a primera institució transmissora de valors) té la responsabilitat de guiar, aconsellar i acompanyar als seus fills en l’adquisició de valors i molt especialment en el valor ètic, doncs és el valor que orienta i construeix la vida de cadascun de nosaltres.

L’objectiu de l’ètica és intentar donar resposta a la pregunta: Com haig d’actuar en aquesta situació per portar una vida convenient (bona)?

Els nens petits no saben diferenciar per si mateixos el que està bé del que està malament; cal que algú els ho ensenyi. És necessari donar als infants unes pautes clares d’allò que està bé i d’allò que està malament en qualsevol moment familiar i fer-ho de manera coherent sense canviar d’opinió a cada moment, és a dir amb fermesa… En definitiva, hem de recuperar el sentit únic.

Cecília Gafarot (ExI – Educar per Innovar)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *