Menuts autònoms

L’arribada de l’estiu i de les vacances ofereix el marc idoni per educar l’autonomia dels menuts. Els pares i mares desitgen que els seus fills el dia de demà siguin autònoms, que es valguin per ells mateixos, que siguin lliures, independents i responsables…

Ser autònom o autònoma vol dir adquirir habilitats per fer coses sols, desenvolupar la capacitat d’iniciativa, i les ganes i la voluntat d’actuar per un mateix. Créixer amb autonomia i responsabilitats aporta maduresa i permet afrontar diferents aspectes de la vida i reptes socials, laborals, familiars i sentimentals amb major equilibri emocional i una major confiança.

Però quines són les bases per propiciar l’autonomia?

Temps, oportunitats, confiança, marge de decisió i acceptació dels errors. Però també una autoritat referent per part dels pares que marqui pautes clares i coherents de les conseqüències (positives o negatives) de les mateixes accions. Però la impaciència, voler estalviar temps, voler controlar-ho tot, la sobreprotecció, entre altres, fa que disminueixi l’autoestima dels menuts i se’ls hi posin entrebancs per desenvolupar la seva autonomia. Que un nen tingui una bona base de confiança en si mateix és un dels fonaments perquè comenci a fer les coses tot sol. La confiança és una de les claus per l’educació emocional dels petits, i permet que aprenguin tant dels errors com de les petites frustracions.

Massa vegades els pares fan coses que els més petits ja saben fer, com: pentinar-se, banyar-se, recollir els joguets, treure la roba d’esport, demanar quelcom al cambrer, dir el seu nom i la seva edat, justificar conductes, omplir-se el got d’aigua, vestir-se…

Com poden els pares i mares potenciar l’autonomia dels menuts?

  • Donant-los temps. Les preses són enemigues dels aprenentatges. Cal ser pacient.
  • Permetent-los oportunitats; no fer, no pensar ni decidir per ells. Cada vegada menys ordres, substituint-les per l’ajuda mínima indispensable perquè se’n surtin.
  • Confiant sempre en les capacitats d’aprenentatge dels seus fills.
  • Posant-los en situacions d’escollir, de decidir allò que poden fer.
  • Acceptant els errors i permetre que s’equivoquin, que provin i que aprenguin d’aquests errors. Han d’experimentar les conseqüències dels seus errors doncs és el camí per elaborar el propi criteri i adquirir estratègies útils per a noves situacions i experiències.
  • Mantenint una actitud comprensiva, pacient, estimulant i tolerant amb els errors però també donar unes pautes, normes i límits clars que guiïn la conducta dels petits.

En definitiva aprofitar el temps de lleure que ens ofereix l’estiu deixant que gestionin ells mateixos a què jugar, quan fer-ho, quin horari seguir. Que marquin com ho faran per aprofitar el temps, deixar que organitzi les seves pertinences, prendre petites decisions i aprendre dels errors, d’aquesta manera s’ofereix als infants la possibilitat de fer ús d’una llibertat responsable.

Cecília Gafarot (Educar per Innovar)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *