No vol menjar!!!

Què podem fer si el nostre fill no vol menjar?

Primer de tot, tenir clar que no hem d’obligar mai un nen a menjar. És important que respectem la seva sensació de gana i sacietat. És una capacitat innata que anem perdent al llarg dels anys però que, en canvi, els nens tenen perfectament desenvolupada. Es tracta d’escoltar el cos i saber entendre quan et diu que no en vol més.

Molta gent em pregunta què han de fer si el nen només vol menjar el què li agrada i, en canvi, per la resta sempre diu que ja està tip. Doncs la resposta és senzilla. Si li ofereixes menjar saludable, no cal que facis res més. Que mengi el què li agrada! Del què es tracta és de no oferir-li menjar no saludable (begudes ensucrades, patates xips, carns altament processades). Si servim a taula cereals integrals, verdures, llegums, fruita, una mica de carn o peix o ou, no hi ha cap problema.

Ens hem de refiar molt més dels nostres fills, deixar que escullin la quantitat d’aliments que menjaran, que planifiquin amb nosaltres els àpats, que mengin amb tranquil·litat. Ens hem d’oblidar també de l’obsessió de deixar el plat net! Si no s’ho acaben tot perquè ja estan tips, no passa res, al contrari! No hem de fer ni dues parts, ni demanar que es mengi dues enforquillades més, ni res de tot això. Senzillament, refia’t del mecanisme de sacietat del seu fill. Fes-li cas i evitaràs el risc de patir obesitat.

És molt difícil saber quina quantitat de menjar necessita un nen i quantes calories, perquè això depèn de molts factors, no tan sols l’edat, el sexe, la talla o el pes. Cada nen és diferent i només el seu cos sap què necessita a cada moment.

Una bona manera de saber quina ració has de posar al teu fill és observar què menja habitualment i posar-li aproximadament aquella quantitat. Si en deixa, l’endemà n’hi poses una mica menys i així anar fent.

Per tant, si el teu fill rebutja el què li ofereixes per menjar:

  • Revisa els seus àpats anteriors, potser s’ha atipat massa. Elimina també de la seva dieta tot allò que no sigui saludable i que, a més, acostuma a tenir una densitat calòrica molt alta (galetes, gelats, bosses de patates…)
  • Sigues el seu exemple. Senzillament, el nen ha de veure que tu menges fruita, verdura, llegum… de manera completament normal, sense donar-hi cap tipus d’importància.
  • Relaxa’t. No cal que facis res més. Ni renyar, ni castigar, ni felicitar (premiar-lo amb el menjar també pot ser contraproduent). Per tant, normalitat total. Si no vol menjar perquè no té gana, que no mengi. No passa res (t’asseguro que si té el menjar al seu abast no es morirà de gana…)

Si vols aprendre més sobre:

  • Com seguir una bona alimentació
  • Com planificar els àpats familiars
  • Com tenir uns hàbits alimentaris saludables que ens proporcionin salut i benestar i que ens puguin servir d’exemple per als nostre fills
  • Com oblidar-nos per sempre més de dietes impossibles i mantenir el nostre pes adequat

Apunta’t al meu curs online “Aprendre a Menjar Bé” de la Fundació Universitat de Girona. Afanya’t, només hi ha 20 places disponibles perquè treballarem de manera molt personalitzada.

Gemma Ros (Ensenya’m a menjar bé)

3 Comments

  • Anònim ha dit:

    Hola Gemma en primer lloc felicitats, està molt ben escrit i s,entén molt bé. Mira el meu home te una filla de 10 anys i només esta be menjant si hi ha pasta o arròs. Si li fem algu que no sigui això ja tenim Xou. Que hem de fer? Pot ser que ho faci per cridar l,atenció? Es queda a menjar a l,escola i teòricament allà menja de tot. gràcies

    • Gemma Ros ha dit:

      Hola. Me n’alegro que et sigui útil i entenedor.
      La pasta i l’arròs entren en el marc d’una dieta saludable (millor si són integrals). Jo us recomanaria que prepareu sempre plats saludables (amb verdures; hidrats de carboni -pa, pasta, arròs, patata-; i proteïnes – llegums, carn, peix, ous-. Per a tots el mateix i que ella esculli. L’important és que vegi que vosaltres mengeu de tot i que el normal a casa és menjar sa. I amb bon ambient, sense crits ni males cares. Menjar ha de ser un moment agradable. No us preocupeu en excés per la varietat. Ho acabarà tastant tot, ja ho veuràs!
      Una abraçada,

      Gemma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *