Què és la por?

Mare, em demana la meva filla de 3 anys: Què és la por?

I en parlem una llarga estona sota el nòrdic mentre a fora bufa el vent. I en seguim parlant durant alguns dies, amb diferents exemples, quan ella pregunta… I un dia ella conclou: “no passa res si tenim por… perquè tu m’ajudes a dir adéu a la por.”

La por és una reacció emocional normal davant un perill específic. I ens ajuda a auto protegir-nos, autoregular-nos, a defensar-nos i a prendre consciència de la nostra identitat.

Com podem prevenir la por els pares?

Creant un ambient de seguretat afectiva, amb vincles segurs on el nen se senti valorat positivament i es tinguin presents els seus avenços. Fomentant l’autonomia adient a cada edat perquè aprenguin a valer-se per ells mateixos (vestir-se, rentar-se, ajudar a casa…). Facilitant, des de ben petits, el contacte amb altres persones i situacions diferents per tal d’evitar la dependència excessiva dels pares o cuidadors. Intentant mantenir les pròpies pors adultes sota control. No utilitzant la por per posar límits. Seleccionant curosament els programes de T.V., pel·lícules i contes, que siguin adients per la comprensió del infant…

També posant límits educatius, que ens donen seguretat en nosaltres mateixos. L’absència de límits acaba generant por en el infant. Perquè en el fons, aquesta absència és la mateixa sensació que anar amb bici pendent avall, sense saber-ne i sense frens… Finalment però SÚPER important, la principal forma de prevenir la por és facilitar als menuts l’adquisició de confiança en si mateixos. Autonomia al poder!

I què fem quan el nen ja té por?

Permetre que ho expressi de forma natural, sense ridiculitzar-lo. Ajudar-lo a identificar a què i perquè té por i com encarar-la. A trobar les paraules i les sensacions que l’acompanyen perquè les entengui millor. I amb por persistent hem de donar oportunitats al nen perquè s’hi enfronti poc a poc.

Perquè de fet, la por sempre forma part de la vida humana, de petits i de grans. Però el què farà la diferència serà com l’encarem i la superem.

Keep calm and scary on!

Txell Gelabert (Educare Club)

*La imatge de capçalera és una il·lustració de Maurice Sendak, del llibre “Allà on viuen els monstres”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *