Rebequeries!

Rebequeries!

Quan un infant no pot fer o aconseguir el que ell vol comença a plorar sorollosament, a cridar, tirar-se per terra… Us sona? És allò que anomenem rebequeria!

Les rebequeries són unes respostes que el menut té per manifestar  emocions fortes com ràbia, tristesa, gelosia… abans d’aprendre a expressar-les d’una forma socialment acceptable. Les rebequeries es produeixen en un període molt concret del desenvolupament infantil: comencen  a l’edat d’1 any i continuen fins els 3 anys aproximadament.

Factors que contribueixen al sorgiment de les rebequeries…

  1. Els conflictes que es produeixen en aquesta etapa entre el desig d’autonomia i la seva clara dependència.
  2. La immaduresa del llenguatge per expressar les emocions.
  3. El caràcter de l’ infant.
  4. Els problemes de salut.
  5. Un ambient familiar crispat.

Com prevenir les rebequeries?

Encara que les rebequeries sorgeixen sense avisar, els pares coneixen  situacions en que hi ha més probabilitats de que això passi i per tant algunes vegades es poden prevenir.

Alguns suggeriments poden ajudar a reduir el nº de rebequeries…

  1. Seguir les rutines a l’hora de menjar i dormir.
  2. Establir normes raonables, clares i coherents i no canviar-les perquè el nen/a conegui perfectament a on són els límits.
  3. Reforçar els comportaments positius. Si el nen busca l’atenció dels pares i ho aconsegueix quan fa una rebequeria li estem indicant que aquell és el comportament que ha de repetir.
  4. Ensenyar amb l’exemple: si cridem i discutim davant el nen li ensenyem com respondre davant els conflictes.
  5. Sempre que sigui possible, oferir al nen la possibilitat d’escollir entre dues opcions.
  6. Avisar-lo amb temps quan hagi de produir-se un canvi d’activitat
  7. Ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i a trobar formes adequades per expressar la ràbia i la frustració.

Com actuar durant la rebequeria?

El més important és mantenir la calma. No enfadar-se, ni cridar ni sacsejar-lo, pot crear més inseguretat. Tampoc intentar raonar amb ell, en aquest moment no ens escoltarà. Per tant:

  1. Donar-li el que vol, seria reforçar la seva conducta. Tampoc oferir premis perquè deixi la rebequeria.
  2. En les fases inicials, hem d’intentar distreure al nen/a.
  3. Si la rebequeria continua, hem d’adoptar una actitud de indiferència.
  4. Podem deixar-lo una estona sol perquè es refredi la rebequeria (un minut per cada any d’edat), retirant els objectes que poden ser perillosos. Durant aquest període és millor no dir-li res.
  5. Si la rebequeria és en un lloc públic hem de procurar apartar-lo a un lloc més tranquil, subjectar-lo però sense parlar-li ni mirar-lo.
  6. Una vegada ha passat la rebequeria, no s’ha de castigar ni cridar, sinó donar-li seguretat i afecte, però sense mimar-lo en excés ni donar-li cap premi, però sí deixar-li clar que ha fet una cosa que no esta bé i explicar-li què ha de fer la propera vegada.

Cecília Gafarot (ExI – Educar per Innovar)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *