Consciència

Aquestes setmanes de confinament ens han portat molts canvis. La normalitat que coneixíem ja no existeix. Possiblement perquè no funcionava en molts sentits. Hem d’acceptar que cal recomençar. Ho podem fer millor. Molt millor. En molts sentits. En família i educació també. Us convido a repensar com eduquem, com som com a persones, pares, mares i famílies. A ser-ne més conscients.


Com a pares i mares intentem fer el millor amb els recursos que tenim. Però no existeixen ni els pares ideals ni els fills ideals. Comencem el viatge de la paternitat o maternitat amb visions ideals de com serà, i la majoria, esdevenen simples fantasies. És molt important separar qui som com a persones o com a pares, de qui són cada un dels nostres fills. Projectem en ells les nostres expectatives però, ells no són nosaltres. Els nostres fills tenen dret a ser la seva pròpia persona i a escollir el seu destí d’acord amb el seu propi interior.

Per tant, repensem com connectem amb l’essència dels nostres fills. Els escoltem? Com els escoltem? Com podríem escoltar-los millor? Quan abans comencem a construir la connexió amb ells molt millor.

I abans però la pregunta seria una altra: ens escoltem a nosaltres mateixos? Escoltem el nostre cos? I la nostra ànima? És aquí per on hem de començar. I després pensar amb calma i profunditat quin és el nostre estil parental, què ens funciona i què no. Amb què ens sentim còmodes i que ens omple.

Massa sovint el rellotge marca molt més la persona que som que no pas qui som en realitat. No ens parem a pensar, repensar, valorar o compartir com volem ser com a pares i què ens funciona. I fem servir el temps d’excusa però en realitat és falta de consciència.

Els nostres fills tenen el poder de mostrar-nos els pares que necessitem esdevenir. Ens poden fer arribar a la nostra essència interior. Però això vol dir, parar i mirar endins. Això vol dir no tenir por de ser honestos i de construir canvis quan calgui. Això vol dir sortir de la nostra zona de confort personal i parental, que ve marcada per pautes socialment establertes.

Ser pares i mares conscients vol dir: primer escoltar el nostre interior, valorar-lo, després escoltar l’essència dels nostres fills i respectar-la, i finalment ser pares presents. I el moment actual és el moment per fer-ho.

Som-hi, t’hi acompanyo.

Txell Gelabert (Educare Club)


Quin tema t’agradaria que tractés la Txell en la propera càpsula d’educació? Ens pots deixar la teva proposta en aquesta mateixa entrada. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *