Dol perinatal

dol perinatal

Estimada Maria,

Et penso cada dia. Et tinc molt present. Parlo de tu. En veu alta. Fa temps que ja puc fer-ho amb serenor encara que m’entristeixi igual. Parlo de tu sense vergonya. Encara que això vulgui dir haver de donar explicacions o escoltar comentaris inapropiats. M’acompanyes sempre filla.

Fa pocs dies, ha fet 10 anys que vas néixer, que et vaig parir. Vas néixer sense batec. Al nostre voltant un equipàs de persones pendents i generoses que van procurar ser francs i donar-nos escalf. Hi havia cert neguit i molta tristor en tots. Però ens van cuidar molt, des del silenci també. Ens van procurar un espai i un acompanyament pel teu dol.

Deu anys que han passat en un sospir. En un obrir i tancar d’ulls. Al principi no vaig ser conscient dels dies ni de les hores. Em vaig recloure i abraçava la panxa, com si encara fossis dins meu. No volia veure ni parlar amb ningú. Sentia vergonya i culpabilitat. Repassava mentalment una i mil vegades que havia fet els dies previs. En quin moment havia o no havia… I em tornava a dormir. De tant en tant apareixien al costat del llit un parell de caparrons menuts i descol·locats que em miraven i no sabien que dir. Els dedicava un somriure i els acaronava. No parlàvem de res, només ens abraçàvem. Ells també parlen de tu ara. Sempre t’inclouen en la llista de germans… I això em reconforta. Cada any encenem junts la teva espelma.

Quan vaig poder tornar a sortir Maria, ho feia amb certa por. La gent al nostre voltant no sabia com encarar la pèrdua. Nosaltres tampoc de fet. De la mort no se’n parla i de la d’un nadó encara menys. Hi havia incomoditat o frases ben intencionades, que en el fons, ens feien mal. Agraïa quan només em donaven una abraçada llarga o quan ens escoltaven parlar de tu amb tranquil·litat, sense dir-nos com ens havíem de sentir.  

Estimada Maria, tu i els teus germans, ens heu ensenyat que la mort forma part de la vida i que amagar-la només ens fa mal. Silenciar-la no ajuda. Passar-hi de puntetes tampoc. En canvi, compartir-la, acompanyar-la o escoltar-la fa més lleuger el dolor.

Maria, som una família de 7. Tenim 5 fills. Tu vas ser la tercera. Vas ser la nostra primera nena. I amb tu vam ser pares de nou. Gràcies per ser-hi filla.

Dedicat a totes les famílies que han perdut un fill o una filla. En especial dedicat a la Julieta i a la nostra Maria.

Keep calm and be you!
Txell Gelabert (Educare Club)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *