Checklist i Slow Looking

El checklist dels museus i el Slow Looking

Després d’haver treballat durant una bona colla d’anys en l’àmbit museístic i d’haver observat els usos dels seus visitants, podria dir que tots tenim un checklist de museu.


Quan visitem un museu, sobretot un “gran museu”, busquem una llista d’obres, dita checklist, que hem de veure, que són imprescindibles. Sembla que si no veiem aquestes obres clau, ens haurem perdut alguna cosa important. Posem un exemple ben conegut, si visitem el Louvre de París i no veiem la Mona Lisa semblarà que ens hàgim perdut l’essència del museu.

El problema és que normalment no hi ha només una obra en aquesta llista, sinó múltiples obres que si no veiem ens “perdrem”.

Durant molts anys he viscut la frustració de visitants quan s’assabenten que aquella obra que buscaven no és al museu en aquell moment. O la decepció de grups de visites educatives quan venen amb un dossier que inclou una llista d’obres i no les poden veure totes.

Segur que totes les obres del checklist són interessants, però val la pena sacrificar l’experiència de poder gaudir d’una obra a canvi de posar creuetes al nostre checklist? Reflexionem plegats: aquestes obres del nostre checklist són realment tan essencials? És això el que busquem quan visitem un museu?

Fa relativament poc, una companya de professió em va introduir a la pràctica del Slow Looking. Aquest procediment tracta d’observar conscientment una obra d’art i extreure, d’una manera intuïtiva, les emocions que ens evoca. A través d’aquesta “mirada lenta” aconseguim una aproximació significativa amb l’obra que afavoreix la connexió amb l’espectador.

Resumint-ho, es tracta d’observar de forma pausada i conscient els diferents elements que conformen una obra d’art i veure quins sentiments ens suggereix.

Aquesta pràctica destaca la importància de la mirada lenta i afirma que l’atenció immersiva de l’espectador propicia oportunitats cognitives significatives que afavoreixen el pensament crític.

El Slow Looking va més enllà de la primera impressió que ens provoca una obra i propicia connexions que altrament no serien possibles amb la típica visita exprés que prima la quantitat d’obres a la qualitat del temps dedicat a cada una d’elles.

La tendència natural que tenim quan anem a un museu és fer una mirada ràpida a les obres, fer una interpretació ràpida del que estem veient, potser també llegir el text de la cartel·la per obtenir més aclariments i després seguir endavant. Aquesta manera de fer no és que sigui una pràctica dolenta, però, què perdem amb aquestes mirades ràpides i precipitades?

En una societat trepidant i sobresaturada d’informació, potser hem perdut l’habilitat d’observar, potser hem oblidat com és realment mirar a una cosa. Observar una obra d’art de forma lenta i amb cura és una experiència gratificant: com més mires, més veus, i com més veus, més interessant esdevé l’objecte.

El Slow Looking és l’art d’aprendre a observar d’una forma pausada i pacient. Com més temps observem, més interessant esdevindrà l’objecte o l’obra d’art. Alguns quadres, per exemple, no ens inspiren cap sentit o connexió fins que no els hem vist i observat durant un temps. És massa fàcil esquivar una obra d’art amb el típic comentari del “no ho entenc”, però si feu l’esforç de quedar-vos una estona més, si formuleu totes les preguntes que us suggereix, segurament obtindreu molt més profit de l’experiència.


Anna Massot
Guia de Turisme de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *