HIVERN DE CULTURA

El mes de gener convida a la reflexió. Encetem l’any amb, qui més qui menys, algun nou propòsit i objectiu.


L’hivern és temps de vidres entelats de bon matí que es van aclarint amb el pas de les hores i de dies que comencen a fer-se una mica més llargs. Hi ha caps de setmana de jerseis de llana, de botes d’aigua, de xocolata desfeta i de tramuntana gelada.

En aquesta sintonia, i deixant de banda la situació de pandèmia que fa gairebé dos anys que estem vivint, em pregunto quantes persones s’hauran proposat, entre moltes altres coses, incloure o incrementar els plans culturals en família de cares al nou any. I imagino que són moltes. I això em plau perquè la cultura obre finestres, finestrals, portes i portalades i contribueix a fer-nos més rics i més lliures.

En aquest sentit, aprofitar l’hivern per obrir els ulls i mirar amb curiositat el nostre entorn és una molt bona opció. Motivar-nos i fer motivar als més petits per conèixer el territori fa que el valorem i l’estimem més, i això, sense cap mena de dubte, actua en benefici de tota la societat.


Quantes persones s’hauran proposat, entre moltes altres coses, incloure o incrementar els plans culturals en família de cares al nou any?


Entre les moltíssimes propostes culturals, interessants i divertides, que tenim a l’abast, avui proposo aprofitar els dies freds d’hivern per a visitar museus amb família.

I, per proximitat geogràfica i sentimental, em centro en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. De tots els museus de les comarques gironines és, de llarg, el que més conec i en el que més he treballat, observant i compartint les reaccions de petits i grans. És un museu captivador per a tota la família, on nens, adolescents i adults gaudeixen junts de l’univers màgic de  Salvador Dalí.

Durant la visita al Teatre-Museu Dalí el joc i la sorpresa hi són sempre presents. L’artista va inaugurar el seu museu l’any 1974, tenia setanta anys. En una època en què els museus eren bàsicament dipòsits d’obres d’art, ell es replanteja la idea de museu i concep un espai d’interacció real entre públic i obra.

La voluntat de Dalí és que el públic participi, interactuï, esdevingui part activa de la visita al museu. Caldrà doncs, obrir els ulls, però també, sobretot, obrir la ment. Més enllà de l’impacte visual, que hi és, en els grans espais com l’escenari i el pati surrealista, i de fet, en tot el museu, anirem descobrint jocs visuals, dobles imatges, il·lusions òptiques, realitats impossibles, efectes teatrals, racons de somni i elements ordinaris que allà esdevenen extraordinaris, com pans, ous, formigues i calaixos.

Hi ha l’edat del “per què?” i l’edat del “per què no?”. Tant en el cas dels més petits com en dels adolescents, la necessitat de saber i de qüestionar-se les coses es fa palesa. En una visita al Teatre-Museu Dalí sorgeixen més preguntes que respostes, i aquesta és la clau.


Anna Garcia
Guia de Turisme i Art-educadora

1 Comment

  • Lluís Casals ha dit:

    Un escrit molt suggerent, amarat de passió pel món dalinià, que ens fa avinent la virtut de viure els museus amb uns ulls diferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *