LA IMPACIÈNCIA COM A BANDA SONORA

La paciència és la capacitat d’esperar amb calma sense que s’alteri el nostre estat.

És una habilitat de vida que s’aprèn i s’entrena. I com a mares i pares estem impacients per trobar eines i estratègies que ens ajudin a fomentar la paciència en els nostres fills i filles des d’ara mateix. Però abans d’arribar a unes eines concretes que funcionin, m’agradaria convidar-te a prendre consciencia del nostre dia a dia, de les nostres accions i comportaments i, fins i tot, de com vivim la nostra maternitat o paternitat.


La banda sonora…

A vegades no tens la sensació que la banda sonora de les presses sona amb massa intensitat i freqüència a casa teva? Contínuament repetint els “vinga, va”, “som-hi”, “fem tard”, “afanya’t”, “vesteix-te ràpid!”, “marxem!”, “no tenim temps!”, “dutxa rapideta!” o “espavilaaaaa”.

I mentre sona aquesta música, el teu fill o filla necessita temps per cordar-se les sabates o posar-se la jaqueta; requereix d’un temps per passar del joc a la dutxa; o demana temps per recollir la seva habitació. Un temps per adquirir habilitats de vida. I la música, però, segueix sonant imposant un ball massa ràpid o fins i tot no permetent ballar.

I es repeteix la mateixa banda sonora quan desitges que passin les nits del mal dormir, que camini ja, que s’acabin ja les mal anomenades rebequeries, que llegeixi ja, que sigui responsable ja, que sigui autònom i passi el més ràpid possible l’adolescència.

Estem educant en la impaciència.


Què pots fer?

  • Anticipar i planificar per tal que la llista de coses a fer en poc temps sigui el més curta possible i no et generi una situació d’estrès innecessari ni a tu ni als teus fills.
  • Respectar els temps i sobretot disfrutar-ho. Meravellar-se al veure unes mans petites fent un gest tan minuciós com el de cordar un botó. Gaudir al veure el sentiment de satisfacció del teu fill quan aconsegueix fer una tasca tot sol. Xalar-se al veure’l créixer al teu costat.
  • Rebaixar el teu nivell d’exigències perquè hi ha coses que no calen que estiguin fetes ara mateix, ni fetes com un voldria. Hi han moltes maneres de fer. I està bé.

La paciència s’aprèn. Per entrenar-la quan pugis al cotxe amb el teu fill o filla pots triar la ruta més llarga i donar-vos l’oportunitat de convertir-ho en un moment de connexió especial amb una banda sonora agradable per tots dos.

Sandra Hurtado (Positivament)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *