L’escolta activa com a art

Què et sembla la cita amb què vinc avui? Quan la vaig llegir fa uns dies em va fer qüestionar-me quant costa practicar aquest art amb els nostres fills i filles.

A qui no li suposa un gran esforç escoltar al seu fill o filla a les 8 h del matí dient que no vol anar a l’escola? O quan et diu que no vol anar més a l’extraescolar dels divendres? O què no vol recollir la seva habitació? En aquestes i altres situacions similars s’activa en nosaltres tot menys l’escolta i tendim a respondre de manera immediata amb un “Vaaaaa, que arribem tard!”, “estàs inscrit durant tot el curs!”, o “això no és un hotel”, sense ser conscients que les nostres respostes no ens permeten veure què hi ha darrere d’aquesta oposició.


I què hi ha darrere?

Darrere d’aquest rebuig hi ha, sens dubte, una necessitat no satisfeta, una emoció forta que és incapaç d’expressar amb altres paraules ni de manera adequada. Un “estic cansada”, “mama, et trobo a faltar a l’escola”, “ahir va ser un dia dur amb la meva classe”, “em sento rebutjat”, “les classes d’anglès em resulten complicades” o “ho faré després de la dutxa”.

Què fer, doncs?

Aturar-se, respirar, deixar lloc al silenci i escoltar. Sembla fàcil així escrit, oi? Però de vegades ens costa. Ens falta pràctica i prendre consciència que l’escolta activa implica:

  • Mostrar-se disponible en quant a presència mental i actitud. És deixar el que estàs fent per dedicar-li el temps que el nen o la nena necessita en aquell moment. La nostra postura corporal ens pot ajudar a expressar la nostra autèntica disponibilitat, de manera que el gest de posar-nos a la seva altura, mirar-nos als ulls i mantenir una proximitat física és una manera d’acollir.
  • Acceptació. Acceptar que el nostre fill té els seus propis sentiments i necessitats que poden ser diferents de les nostres. I no resulta ni necessari ni beneficiós intentar canviar-ho.
  • Escoltar allò que el nen diu i reformular fidelment les seves paraules per assegurar-nos que estem entenent bé el que ens està volent dir. Per exemple: “Tu dius que… Tu creus que… Tu consideres que…”
  • Posar nom als sentiments i emocions del nen, perquè en aquest moment, quan posem nom a les emocions els ajudem a identificar el que sent i aquest és el primer pas per arribar a una autoregulació de les pròpies emocions. Una reformulació com, per exemple, “Tu t’has sentit… Per a tu és important… Sents que…” fomenta el sentiment de sentir-se comprès i acceptat. Aquesta reformulació comporta en certa mesura una interpretació personal, però el focus continua estant posat als sentiments del nen. En tot cas, aquest procés ajuda el nen a analitzar els seus sentiments i en aquest ambient de confiança se sentirà capaç de reformular-ho si la nostra interpretació no ha estat del tot encertada.

Quins són els beneficis de l’escolta activa?

  • La connexió amb el nostre fill, cosa que és essencial tant per ell com per  nosaltres. I és, a més, la base de relacions sanes i respectuoses.
  • Fomenta l’autoestima, perquè un nen que és escoltat se sent estimat, respectat i tingut en compte.
  • Afavoreix un clima de confiança i el nen se sent capaç d’expressar els sentiments i les emocions.
  • Ajuda a l’autoregulació de les emocions, un procés que requereix una maduresa del cervell del nostre fill, però també d’un entrenament acompanyat per l’adult.

“Escoltar activament és una mostra preciosa d’amor incondicional. És un acte de respecte vers l’altra persona. És reconèixer el nostre fill com una persona autònoma, independent, diferent de nosaltres. Única. Meravellosa.”

T’animes a practicar aquest art?

Sandra Hurtado (Positivament)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *