Ocell de llauna

Ocell de llauna

Per estrenar-nos als articles de menutsGIRONA, volíem començar amb un ocell que ens ha acompanyat des del primer dia de la botiga, ara ja fa més de 35 anys. Aquest ocell de llauna i de paper a sota les ales té un mecanisme molt senzill per moure-les com si volés. En Fermí (el que ens porta els ocells) ens comenta que és un ocell multidimensional, ja que a l’accionar-lo, agafa volum i fa so.


El dia que tinguem temps, tornarem al concepte de “dimensió” d’en Fermí, que dona per una bona discussió en companyia. Però ara tornem a l’ocell… És un ocell litografiat multicolors, al llarg dels anys hem tingut diferents estampats, però fa cosa d’un parell d’anys ens van arribar uns colors que ens agraden especialment, i també tenim el model clàssic de sempre.

La història dels ocells de llauna, comença a la Índia. Cap als 80 en Fermí hi va fer el seu primer viatge, i d’allà, en va tornar carregat de llapissos d’ulls kajal, incens, camises blanques estil eibisenques (que tornen a estar tant de moda), mocadors amb mantras hindús (diu que en aquella època eren molt progres), titelles i aquests ocells de llauna.

El viatge va provar, i en va anar fent més. Aprofitant les tornades per carregar i vendre el que havia trobat allà. En un dels viatges, l’amic que l’acompanyava va haver d’hospitalitzar-se uns dies, i ell va aprofitar l’impàs per buscar l’origen dels ocells, la fàbrica d’allà on sortien tots. Diu que no va ser fàcil, que preguntant preguntant, el van dirigir en un barri anomenat Telewara, una zona musulmana que es deia Shish Mahal… Allà, hi va trobar els ocells, però també diferents joguets de llauna: cotxes, algún canó, motos…

I l’esperit visionari d’en Fermí va veure clar que la societat d’aquell moment necessitava aquest joguets, necessitava evocar un passat, una estètica concreta… Estirant el fil de les joguines de llauna, ha passat 30 o 40 anys recorrent el món, buscant els orígens i trobant-hi una mica de tot. Des de Venarés a Dheli, d’allà a Turquia, després a Alemanya, més tard al Japó, La Xina, Buenos Aires, Portugal… Sempre a on hi hagi moviment llaunològic.

I així és com va començar la col·lecció de les joguines de llauna a la nostra botiga, però també a la resta de l’estat, i a bona part d’Europa. La nostra relació amb en Fermí, llaunòleg de professió, ha anat creixent en paral·lel. L’empresa ha crescut, i són “distribuïdors“ (quina paraula més oficial per un ofici tan emocional…) de tot el món de la llauna, però també d’altres joguets clàssics que et transporten a un “jo” d’una altra dimensió, a un “nosaltres” molt íntim: pianos, tricicles, capses musicals, maletes, fanalets….

El que m’agrada de la meva professió és que molt sovint presencio aquest moment de retorn que tenen moltes persones quan descobreixen un enginy que els evoca a una altra vida, que és seva, però que queda lluny. I el que m’agrada és que és una mirada molt internacional, que viu gent molt diversa (fins i tot persones molt serioses). És un somriure que s’escapa, que no es controla, i això és meravellós.

Llarga vida als ocells!


Clara Carbonell
Botiguera de La Carpa

1 Comment

  • Victòria Saget ha dit:

    Recodo quan els meus fills eren petits que per Reis la seva àvia paterna va fer que els hi portessin ocells d’aquests a tots els nets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *