RACONS FRESCOS

Racons frescos a Girona

Racons frescos a Girona? I tant! De fet, Girona compta amb molts indrets on descansar de la calor de l’estiu: patis i jardins, parcs, carrerons i places on podrem gaudir d’una bona estona d’estiu a la fresca, amb els menuts de la casa.


Si ens endinsem al barri Vell, serpentejant l’ombrejat carrer de l’Àngel arribarem al Jardí de l’Àngel. La tranquil·litat ens envaeix, i el misteri també. Un àngel al capdamunt de la porta de ferro ens dona la benvinguda. Un cop a dins observem els diferents nivells i la variada vegetació: tarongers, magraners, espígol,… quin plaer poder sentir tantes olors! Els més petits s’emocionaran al reconèixer un segon àngel, aquest daurat i més gran, una escultura de mitjans del segle XIX: es tracta de l’arcàngel Metatró, el més important de la jerarquia celestial. I si busquem bé podrem veure fins i tot l’àngel del campanar de la Catedral, tres àngels al mateix temps!

Però les sorpreses no s’han acabat, observeu bé les parets, trobareu unes inscripcions amb molts noms força estranys: son àngels de la Càbala. Penseu que en la cosmologia jueva n’hi ha setanta-dos!

Aquest jardí va ser dissenyat i creat l’any 1998 pel recentment traspassat Josep Tarrés, escriptor, poeta, activista i dinamitzador cultural de Girona, qui va contribuir enormement a la redescoberta del patrimoni jueu de la ciutat.


Molt a la vora d’aquest petit paradís amagat, darrera l’absis de Sant Pere de Galligants s’amaga un altre racó poc conegut, els Jardins Doctor Figueres, un lloc ombrívol, tranquil i agradable on passar una bona estona; i l’ocasió ideal per parlar d’Anna Frank i del que representa aquest monument. Si els infants volguessin llegir la inscripció del monument, potser els hi costarà una mica, ja que està escrit en català, neerlandès i hebreu! I si aixequen la mirada entre les branques dels arbres, veuran un para-llamp amb la figura d’un gall i una estrella de David, un altre símbol de la cultura jueva.

Des d’aquí podem resseguir la llera del riu Galligants, quasi sempre sense aigua, un lloc perfecte per jugar saltant d’una pedra a l’altra. Si decidim explorar fins al final aquest recorregut, passarem per dues fonts: la Font del Bisbe i la Font del Pericot, més amagada, al final del recorregut. Aquí, ja podrem descansar d’aquesta caminadeta d’un quilòmetre i recordar la llegenda d’aquesta lloc, on una serp protegia una pedra preciosa.

En Pericot va ser l’únic agosarat que va aconseguir sostreure aquest tresor de la serp mortífera, amagant-se en una bota recoberta de claus. Quan la serp se’n va adonar, es va enroscar a la bota amb tota la seva força per poder trencar la bota. Naturalment, com més força feia i més estrenyia, més se li clavaven els claus punxeguts per tot el cos. El pobre Pericot, la bota i la serp van començar a rodolar fins al riu Galligants, on la serp va arribar ben morta. En Pericot, molt agraït d’haver-se salvat, va oferir la pedra preciosa a la Catedral.

Darrera de la Catedral trobem més racons, on podrem córrer i jugar a l’herba i a l’ombra, tot gaudint de la vista de l’edifici més magnificent de la ciutat. Des de la porta de Sant Cristòfol podem buscar les indicacions que ens portin al Jardí de la Jueva,un indret preciós i poc conegut, organitzat al voltant de les ruïnes d’una antiga casa, que pot fer volar la imaginació dels petits i de les petites de casa. I si continuem caminant ens sorprendran diverses obres de LandArt, instal·lacions d’art efímeres, com les Cadires de l’artista francesa Ariane Patout o el Dodecaedre amb rusc d’en Pep Aymerich.

I si després de tant caminar ens ha entrat gana, on millor que a la Devesa, a l’ombra dels seus plataners, per fer un pícnic i descansar de tantes aventures!


Associació de Guies de Girona
Mireia Vial Tauleda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *