Separacions

Quants tipus de famílies coneixeu al vostre voltant?!? Segur que moltes, en formats i mides molt diferents… Totes elles vàlides i diverses. I totes elles necessàries!


Algunes famílies es recomponen després d’una separació. D’una separació de parella, no de família. Una parella d’adults que decideixen no viure més junts, per raons diverses, però que segueixen tenint davant un projecte de família que inclou uns fills en comú.

Cal que els adults que prenen conscientment aquesta decisió, transmetin als infants que la nova foto familiar és una oportunitat per estar tots millor, grans i petits. I cal que ho facin conjuntament i havent consensuat prèviament quan explicar-ho, què explicar i com fer-ho.

I tot i que, en educació no hi ha receptes, voldria compartir amb vosaltres algunes idees que potser poden ajudar a passar millor aquests moments, tant als petits com als grans.

  1. Actuar sempre pensant primer en el interès dels fills, no en el dels adults.
  2. Procurar sempre que sigui possible la màxima estabilitat pels infants, tant en rutines, horaris i/o pautes educatives.
  3. Procurar els menys canvis possibles en l’entorn d’aquests infants, mantenint l’escola, el lloc on viuen, etc.
  4. Relacionar-se periòdicament, i per igual, amb els 2 progenitors i les seves famílies properes. Com hem dit, una separació de parella no ha de significar un trencament dels infants amb els seus màxims referents.
  5. Evitar la desqualificació i/o competició entre els adults, en qualsevol cas, però especialment davant dels fills. Recordeu que per ells sou pares i mares, i us estimem i necessiten a tots per igual. No donar-los a escollir, ells no són aquí per resoldre cap responsabilitat de parella. Sou model de respecte i de com reconstruir o adaptar-se als canvis.
  6. Ajudar a expressar als fills les emocions generades pel canvi. Ser carinyós i estar present. Validar els sentiments dels nostres fills. Donar-los temps i acompanyament per recompondre aquesta nova foto. Preparats per contestar totes les preguntes que calgui, senzill, directe, clar i sense culpabilitzar a ningú.
  7. Informar i fer seguiment dels nostres fills amb els altres adults de referència (tutors, monitors, entrenadors). Estar atents als possibles canvis.
  8. Introduir les noves parelles progressivament. Donar temps i situacions als nostres fills perquè les coneguin i les integrin. No forçar.
  9. Demanar ajuda si cal. És lícit i necessari. Amb qui ens sentim millor, amics, família i/o professionals. Perquè per educar i avançar cal tota la tribu.

I per últim, el més important, per poder acompanyar bé aquesta nova oportunitat familiar, cal que els dos progenitors es cuidin. Cuidar-se per estar bé. Per recompondre-us conscientment. Per poder seguir endavant. Per ser pares i mares presents.

Tot i que aquesta decisió ens provoqui dolor d’entrada, no perdeu de vista que, seguiu sent pares i compartiu un regal magnífic que heu fet junts, els VOSTRES fills.

Txell Gelabert (Educare Club)


Quin tema t’agradaria que tractés la Txell en la propera càpsula d’educació? Ens pots deixar la teva proposta en aquesta mateixa entrada. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *