Circ, dansa i titelles en una història d'amistat sense barreres
A través de la poesia visual i l’acrobàcia, dos cossos i dues màscares generen un món oníric on tot és a punt de l’abisme. Parlem d’una història d’amistat sense barreres, aquestes barreres anomenades prejudicis i que s’alcen com a murs alts en la vida dels adults; els més petits no entenen de barreres, els ossos tampoc.
Nanuq es converteix així en una peça atemporal on conviuen diverses disciplines, com són el circ, la dansa i els titelles per explicar una història universal, una història per a tothom, però pensada especialment per als més petits.
Durada 45 minuts
«Vaig somiar,
com somien els óssos a l'hivern.
Un somni calid,
un somni llarg,
un somni sota terra.
I vaig despertar!,
sola,
i vaig voler tornar a somiar,
però ja no era al somni,
era aqui,
tan present i tan efímera com la neu que cau del cel.
Aquest cel que amb els seus colors anuncia que alguna cosa està per passar.
I que podeu passar a l'altra banda del món on ens hem trobat.
On ens hem trobat dos éssers amb tantes coses per explicar-se.
Tantes coses per explicar-se com somnis tenen els óssos.
Tenen els óssos somnis sota terra.
Sota terra vaig somiar.
Vaig somiar.
Com somien els óssos.»
