Què cal fer quan un infant reb un cop a la boca?

En un moment d’incertesa, que necessita una avaluació ràpida de la situació per prendre decisions el primer que hem de fer és: MANTENIR LA CALMA i identificar el problema. 

Hi ha risc vital per al nen? Lesions d’altres parts del cos? Sagnat que no para? Sensació de mareig o vòmits? Pèrdua de consciència? Si dubtem s’ha d’anar a un centre d’urgències mèdiques. 

En cas que només hi hagi afectació de la cavitat oral:

Hi ha sagnat extraoral?

• Netejar amb aigua freda i desinfectar.

Hi ha sagnat intraoral?

• Glopejar amb aigua freda per veure on és la ferida: llavis, mucosa interior de les galtes, llengua.

Hi ha afectació dental?

• Són dents de llet?  
  • Fractura, mobilitat d’una dent de llet > s’ha de localitzar un dentista.
  • Desplaçament d’una dent de llet (no pot tancar la boca perquè aquesta dent interfereix quan mossega)>> intentar recol·locar-la amb els dits i localitzar un dentista.
  • Pèrdua d’una dent de llet >> buscar la dent, guardar-la pel ratolí o els angelets i localitzar a un dentista.
    Mentre no trobem un dentista no mossegar, menjar coses fresquetes i mantenir una bona higiene bucodental.

• Són dents definitives?
  • Fractura. Si és un tros important, buscar-lo i guardar-lo en  llet de vaca o saliva i localitzar a un dentista
  • Mobilitat. Mirar que pugui tancar la boca, si no pot, intentar recol·locar-la, no mossegar ni tocar la dent innecessàriament i localitzar a un dentista.
  • Desplaçament. Intentar recol·locar-la i localitzar a un dentista.
  • Pèrdua (avulsió) d’una dent definitiva
    • Buscar la dent.
    • Agafar-la per la part de la corona  (no tocar l’arrel).
    • Netejar-la amb suero sense rascar l’arrel.
    • Intentar recol·locar-la en el seu espai o col·locar-la en un recipient recoberta de llet o dins la boca de la persona afectada perquè  es mantingui humida amb la saliva.

A l’hora s’ha de localitzar a un dentista.

SEMPRE ÉS BO APLICAR FRED A LA ZONA ON S´HA REBUT EL COP

Què fa el dentista?

1. Telefònicament es recull la informació i es donen les instruccions segons cada situació.
2. Clínicament, a més de fer l’historial del traumatisme, es solen fer fotografies extra i intraorals i radiografies per descartar fragments en els teixits tous, controlar la posició de l’arrel de la dent i la relació de l’arrel amb la dent definitiva (en cas que siguin dents de llet traumatitzades) i descartar fractura de l’arrel de la dent o de l’os de suport. 
3. Tractament odontològic d’emergència segons el tipus de lesió o derivació a un centre mèdic d’urgències si hi ha perill vital pel pacient.
4. Instruccions de què fer a casa els primers dies: molt important mantenir una higiene meticulosa de tota la boca i de la zona traumatitzada, menjar fred i tou, pautar les visites de control o seguiment tan clínic com radiològic.
5. Receptar medicació en casque sigui necessari.

Finalment, ens agradaria que la majoria de les persones que tenen relació professional amb infants (mestres, entrenadors, monitors de menjador, …) o que estan a primera línia d’atenció d’urgències (socorristes, tècnics d’ambulància…) tinguin una breu formació per saber avaluar traumatismes bucodentals i saber què fer. 

Els traumatismes dentals són accidents difícils de preveure, depenent de la gravetat tenen un pronòstic desfavorable (pèrdua de la dent), que en un pacient jove complica molt el seu seguiment, i fins al final del creixement no es pot donar una solució a llarg termini però està demostrat que quan abans és l’atenció odontològica millor és el pronòstic dels casos.

Per a qualsevol informació demaneu-la al vostre dentista de confiança o a nosaltres.

Dra. Isabelle Brau Maire
Petits Grans Somriures