Saps com respiren els teus fills?
La respiració fisiològica i fonamental és la nassal mentre que la respiració oral és aquella que es fa a través de la boca, enlloc del nas, i és patològica.
La funció fa la forma: existeix una íntima relació entre les funcions del sistema estogmatognàtic (respiració, deglució, succió, masticació i fonació) i les estructures musculoesquelètiques.
Quan la funció no és la correcta, es produeixen una sèrie d’alteracions adaptatives (alteracions a nivell del creixement craniofacial i bucal, del to muscular, la dentició, l’audició, la postura corporal i fins i tot la conducta, l’aprenentatge i el rendiment físic).
Els infants que substitueixen el patró correcte de respiració nassal per un patró oral o mixte, presenten un conjunt d’alteracions que s’engloben dins la síndrome de respirador bucal.
Pot influir una llengua ancorada (anquiloglòssia) en la instauració d’aquesta respiració oral? Sí! Fins i tot pot influenciar en les asimetries facials!
Consulta amb professionals especialitzats si es presenten els següents signes d’alerta:
- Boca oberta en repòs de forma habitual durant el dia i durant el son.
- Respiració per la boca.
- Llavis secs.
- Pigmentació suborbital (“ulleres”) + zona dels pòmuls plana.
- Otitis, amigdalitis, refredats o congestió nassal freqüent.
- Dificultat d’atenció i concentració.
- Presència de roncs o apnees nocturnes.
- Alteració del son.
- Alteracions posturals del coll i barbeta, que afecten també la resta de postura del cos.
El diagnòstic, tractament i acompanyament de la respiració oral és una tasca multidisciplinar. Cada cas s’individualitza i requereix d’un abordatge concret i personalitzat, on poden intervenir diversos professionals (odontopediatria, osteopatia/fisioteràpia infantil i respiratòria, pneumologia i al·lergologia infantil, logopèdia, ORL...).
Dra. Mar Salvador Bosch
Metgessa i Odontopediatra. Directora mèdica de Clínica Verna.
COMG 5971 COEC 7485
