Admirant l’amistat durant la infància
Quan miro enrere, recordo com els vincles d'amistat van anar teixint també la meva infància. Aquelles tardes jugant al parc, els secrets ben guardats amb algú especial, les rialles compartides que semblaven durar per sempre.
Ara, com a mare, soc conscient de que la importància de l’amistat de les nostres criatures és més gran del que podria haver imaginat en aquells dies innocents.
Com a adults, a vegades tendim a subestimar la complexitat i el valor de les amistats de les nostres criatures. Les veiem com a simples interaccions entre infants, sense adonar-nos de la profunda influència que tenen en el seu desenvolupament socioemocional. Quan una criatura fa amistat amb algú altre no només està creant una relació. Està construint ponts cap a l'autoconeixement, l'empatia i la confiança. Està aprenent el meravellós art de donar i compartir. Les amistats proporcionen un espai segur on els nens i les nenes poden experimentar i aprendre sobre la importància de l’acceptació, del respecte mutu o la resolució de conflictes. A través de les seves interaccions amb els amics, desenvolupen habilitats socials fonamentals que els serviran per tota la vida. Aquelles mateixes que com a mares i pares també fomentem des de casa.
Comprendre que les amistats dels nostres fills no són només una extensió de la nostra pròpia xarxa social no sempre és fàcil. Cada amistat és única i valuosa en si mateixa, i és crucial que com a mares i pares respectem i valorem aquestes relacions. Pot ser temptador intervenir o influir en les amistats dels nostres fills, sobretot quan ens expliquen coses que no ens agraden o quan veiem a la nostra criatura davant d’una dificultat, però hem de recordar que ells també necessiten llibertat per explorar i forjar les seves pròpies connexions. No obstant, això no vol dir que hàgim de ser passius observadors. Com a adults tenim un paper vital en ajudar els nostres fills i filles a navegar per les complexitats de les relacions socials. Podem animar-los a ser empàtics i respectuosos amb els seus amics, a comunicar-se obertament, a resoldre els conflictes de manera constructiva, a dialogar, a perdonar, a reparar l’error. En definitiva, a ser estimat i a estimar.
Jo us he de confessar que m’apassiona veure com es van forjant aquests vincles amb les seves anades i vingudes. I m’emociona, molt, moltíssim, veure com en cada rialla compartida, en cada abraçada reconfortant, en cada gest de complicitat, en cada moment viscut es revela la màgia de la connexió humana, la promesa d’un futur més ric i, sobretot, més humà.
Sandra Hurtado
@positivamentsandra
