Asma infantil

L’asma és una de les malalties cròniques més prevalents a la infància, afecta al voltant de 1 de cada 10 nens a Espanya.

L'elevada prevalença i el caràcter crònic de la malaltia, provoca una repercussió en la qualitat de vida dels pacients pediàtrics i les seves famílies, absentisme escolar i uns costos sanitaris elevats.

Què és l’asma?

L’asma és una malaltia crònica en què es produeix una inflamació dels bronquis. Això fa que siguin molt sensibles i que es puguin tancar davant d’estímuls (infecció vírica, al·lèrgens, fum del tabac, exercici físic), dificultant el pas de l’aire a través dels bronquis. 

Quins són els factors de risc d’asma? 

Els factors de risc d’asma poden ser diferents d'uns pacients a altres. Alguns dels factors de risc més importants són: mare o pare asmàtics, atòpia i exposició al tabac. 

És molt possible que l'asma, resulti de la interacció entre els gens, l'ambient en el que es desenvolupa el fetus i les circumstàncies que envolten a l’infant després del naixement, que afecten a la maduració i a la resposta del seu sistema immunològic i aparell respiratori. 

Com es diagnostica l’asma?

El diagnòstic d'asma s'ha de considerar davant la presència de xiulets (el més característic), dificultat per respirar, tos i dolor al pit. Aquests símptomes són habitualment variables en temps i intensitat, de predomini nocturn o de matinada i provocats per diferents desencadenants (infeccions víriques, al·lèrgens, fum del tabac, exercici, emocions, etc). 

El diagnòstic es pot confirmar amb proves de funció pulmonar com l’espirometria. També, cal fer un estudi d’al·lèrgia, especialment quan es sospita que els aeroal·lèrgens (àcars, pol·lens, fongs, epiteli d’animals) puguin estar implicats en el desenvolupament de l'asma o en les crisis. 

Quin és el tractament?

És important tenir un pla de tractament per escrit i personalitzat, que indiqui els desencadenants que cal evitar i la medicació que s’ha d’utilitzar. 

Hi ha dos tipus de medicaments per l’asma: broncodilatadors (són els que coneixem com tractament de rescat, perquè actuen “obrint” el bronqui i milloren els símptomes d’una crisi asmàtica) i antiinflamatoris (són els que coneixem com tractament de manteniment, la seva funció es mantenir el bronqui “estable” per tal d’evitar la inflamació i prevenir els símptomes). 

La via inhalada és la principal forma d’administració d’aquests fàrmacs. La realització d’una tècnica correcta en l’administració de la medicació inhalada és fonamental perquè el tractament sigui efectiu. Una tècnica incorrecta és un dels motius més freqüents del fracàs del tractament de l’asma. Per això, és molt important instruir als pacients i a les famílies, així com revisar de forma periòdica l’ús correcte dels inhaladors. 

En alguns casos d’asma al·lèrgica, es pot indicar la immunoteràpia (vacunes de l’al·lèrgia). 

És important consultar al pediatre davant la presència de símptomes suggestius d’asma, per tal de poder iniciar un estudi i tractament adequat que garanteixi un bon control de la malaltia. 

Autoria Dra. Estefania Dorado. Pediatra i especialista en Pneumologia i Al·lergologia pediàtrica de Clínica Verna.

Dra. Mar Salvador
Directora Mèdica de Clínica Verna