Educació emocional
Educació emocional
Darrere de qualsevol pensament, gest, actitud o acció hi ha un sentiment, una emoció... #felicitat #afecte #interès #excitació #orgull #desig #amor #agraïment #estrès #tristesa #irritació #ira #llàstima #aversió #culpa #enveja #penediment #vergonya
Les emocions es poden educar des de ben petits i està comprovat que les lliçons emocionals apreses en la infància perduren com a hàbits personals durant tota la vida... Els nens que són educats emocionalment segueixen posant-se tristos, segueixen enfadant-se i segueixen tenint por davant algunes situacions però són més capaços de calmar-se ells mateixos, de reaccionar i seguir avançant davant les dificultats. Els pares tenen doncs un paper molt important en aquesta educació emocional.
Però com poden els pares educar les emocions en els primers anys?
Per una part, cal evitar algunes actituds, com ignorar les emocions dels nostres fills, tractar-les com una cosa trivial, sense importància i fins i tot ridiculitzar-les o criticar-les. I per altre part, cal adoptar actituds encaminades a desenvolupar el que s’anomena capacitació emocional: capacitat de saber el que jo sento, el que senten els altres i com gestionar les emocions de forma positiva.
A continuació us suggereixo cinc passos per aconseguir-ho...
1. Tenir consciència de les mateixes emocions...
El primer pas per ajudar als fills passa perquè els pares tinguin consciència de les seves pròpies emocions. Quan un pare és capaç de reconèixer la seva pròpia tristesa està més capacitat per escoltar la tristesa del seu fill i si una mare és capaç de sentir-se furiosa i reconeix-ho, entendrà millor aquest sentiment en el seu fill. Quan aconseguim desenvolupar aquesta consciència en nosaltres mateixos podrem captar millor els sentiments dels nostres fills.
2. Reconèixer l'emoció com una oportunitat per educar...
Qualsevol situació problemàtica o de conflicte (una rebequeria, un globus punxat, una baralla amb el germà) és una ocasió que cal aprofitar per educar, és un moment per trobar intimitat, per mostrar empatia i ensenyar a com gestionar positivament les emocions. No podem veure aquestes situacions i experiències negatives com problemes sinó com oportunitats per educar.
I podrem educar millor si abordem els sentiments quan encara estan en un nivell baix d’intensitat, doncs permetrà practicar l’escolta activa i el diàleg. Si el teu fill de cinc anys està nerviós perquè demà ha d’anar al dentista és millor explorar aquest sentiment el dia abans i no deixar-ho pel moment en què ja està assegut a la cadira del dentista fent una rebequeria.
3. Escoltar amb empatia...
L’empatia és la capacitat de reconèixer, comprendre i apreciar les emocions de les altres persones de comprendre els seus motius i preocupacions. És una habilitat bàsica de la comunicació interpersonal.
Escoltar als fills amb empatia significa:
- Escoltar amb la mirada, el contacte visual és una mostra clara d’estar escoltant.
- Utilitzar les paraules per tranquil·litzar, per repetir a tall de reflexió el que s’escolta.
- Adoptar una postura relaxada i atenta.
En definitiva, hem d'estar atents al llenguatge corporal, i a les expressions facial i els gestos.
4. Posar noms a les emocions...
És molt important posar nom a les emocions en el moment en què el nen les està experimentant. D’aquesta forma l’ajudem a transformar un sentiment amorf i incòmode en quelcom que es pot definir, que té uns límits i que forma part de la vida.
El mateix acte de posar nom a les emocions produeix un efecte tranquil·litzador en el sistema nerviós. Parlar d’una emoció i posar-li nom en el moment en què es produeix fa que l’hemisferi esquerre (que és el centre del llenguatge i de la lògica) ajudi al menut a calmar-se i concentrar-se. Sovint sentim emocions barrejades que poden ser molt pertorbadores; posar-hi nom les ordena i les calma.
5. Posar límits a la conducta mentre es busquen solucions al problema...
Quan un nen manifesta un sentiment davant un problema cal posar límits a la conducta inapropiada. L’infant ha d’entendre que hi ha conductes que no es poden tolerar i se l’ha de guiar per tal que pensi en formes més apropiades per expressar els sentiments negatius. Els sentiments no són el problema, sinó la seva mala conducta. Els pares han de fixar límits sobre els actes i ajudar-los a pensar en diferents solucions al problema.
Els infants aprenen dels seus pares a tenir consciència de les seves emocions, a mostrar empatia cap als altres i a saber tranquil·litzar-se i a controlar les seves emocions per poder guiar les conductes de forma positiva. La família és la primera escola per l’aprenentatge emocional.
Cecília Gafarot (Educar per Innovar)
