El repte de descobrir nous sabors
M'agrada viatjar, descobrir nous indrets, escoltar altres llengües, sentir el ritme d'una altra cultura en tot allò que m'envolta... i m'agrada fer-ho amb els meus fills. Ensenyar-lis amb l'experiència pròpia dels dies que una altra manera de viure és possible.
A vegades aquests viatges són molt llunyans, i altres vegades ens quedem més a prop de casa, però tots ens ofereixen l'oportunitat de descobrir nous sabors. Productes de proximitat i aliments típics de cada regió que ens mostren, a la vegada, la cultura de la gent que habita en el territori que nosaltres visitem.
Seure a taula, doncs, pot esdevenir una explosió de sensacions meravelloses. Però avui parlarem del repte que poden suposar els àpats formats per receptes desconegudes en els infants de 2 a 6 anys.
Abans del segon any els infants avaluen els aliments pel sabor i la textura, però a partir d'aquesta edat s'estima que el factor de més pes és l'aparença visual. Al mateix temps, aquest canvi en el canal sensorial d'acceptació coincideix amb l'inici del període de rebuig alimentari. És a dir, ens podem trobar amb què els nostres fills no vulguin tastar res de res i el que havien de ser unes vacances de somni convertir-se en uns dies d'angoixa i preocupació per l'alimentació del menut de la casa.
El més important, sempre, serà reduir el nivell d'estrès a taula, fer-li saber que és més rellevant el temps compartit que la quantitat de menjar ingerida. No hauríem de sumar, amb la nostra pressió, el repte que ja li suposa trobar-se amb aliments desconeguts i desafiants en el plat. I és que encara que conegui els aliments, si la manera de presentar-los és diferent a l'habitual, es poden percebre com aliments totalment nous. És a dir, el nostre fill necessitarà un període de familiarització i d'associació abans d'entendre, acceptar i, per tant, tastar, per exemple la zaalouk, amanida d'albergínia, perquè aquella pasta que està veient no té res a veure amb l'albergínia escalivada que li fascina.
El modelatge és i serà el vostre millor aliat, assumir una actitud neutral davant el seu comportament alimentari i anar anticipant-se, explicant els canvis i empatitzant amb el repte que li suposa menjar junts. Demanar alguna cosa coneguda de la carta i preparada de la forma comuna a la qual la consumiu pot convertir-se en un aliment àncora i ajudar a tastar les altres preparacions, però sempre gràcies al modelatge abans comentat. Per exemple podem demandar patates fregides, però el nostre fill no untarà voluntàriament una d'elles a la zaalouk si no ens veu fer-ho abans a nosaltres.
Família, desitjo que els vostres àpats estiguin plens d'interaccions positives i sense conflictes. Les dificultats en el procés d'alimentació són molt complexes, però les experiències culinàries viscudes des del plaer sempre sumen.
Bones vacances!
Laura Catalán
@lauracatalan_logopeda
@lauriaysusviajes
