Els menuts i els horaris

Amb el començament de l’escola, les famílies tornem a recuperar els horaris que havíem relaxat o canviat amb les vacances d’estiu. Molts pares manifesten aquests dies les ganes i fins i tot la necessitat de recuperar l’horari, però també és cert que a finals de juny teníem una necessitat de trencar-lo i desconnectar de les tasques habituals.   Ara sí… ara no… respon a una manifestació de la nostra condició humana, ens movem en un ritme binari: un moviment regular entre dos estats contrastats i alhora complementaris. És l’alternança que en porta a l’equilibri entre allò que és individual i allò que és col·lectiu, entre allò que rebem de fora i allò que aporta cadascú, entre l’espai-temps de concentració i el de dispersió, entre la quietud i el moviment, entre escoltar i parlar, entre el jo i l’altre. L’horari representa l’organització mental d’aquelles coses que s’han de fer, és un element important per harmonitzar l’espai i el temps en les diferents tasques que realitzem, i ens ajuda a trobar l’equilibri entre el jo, l’altre i l’entorn. Establir uns horaris amb els més petits de la casa contribueix a trobar aquest equilibri, els proporciona seguretat i aprenen que hi ha un lloc, un moment i un camí apropiat per cada cosa. A l’hora d’establir un horari a casa cal tenir present diferents aspectes:

  1. Ha d’adaptar-se a les necessitats de la família.
  2. Marcar primer les hores de menjar i també l’hora d’anar a dormir.
  3. Compaginar diferents activitats: de joc, de treball, de descans, per compartir i col·laborar.
  4. Deixar temps suficient per fer l’activitat i un temps extra entre una activitat i l’altra per si hi ha algun contratemps.
  5. Tenir en compte (sempre), que s’han de deixar espais pel temps de recollir i preparar aquelles coses que es necessitaran per l’endemà.
  6. L’infant ha de participar en l’elaboració de l’horari d’aquesta manera se’l farà seu, s’hi implicarà, i es mostrarà molt més responsable.
  7. Ser constant en complir-lo i seguir l’ordre establert; però també ser flexible segons les èpoques i les edats.
  8. Fer revisions per adequar-lo a les necessitats del moment. Es pot marcar un dia a la setmana per parlar de l’horari, per veure quines dificultats trobem per seguir-lo i proposar canvis si cal.
  9. Representar visualment l’horari en una cartolina, paper o en una pissarra, utilitzant colors, dibuixos i símbols per marcar les diferents activitats, i enganxar-lo en un lloc visible.

Cecília Gafarot (Educar per Innovar)