Estimulació primerenca

Les últimes investigacions en el camp de la neurociència, insisteixen en el profund impacte que les experiències primerenques, en els nens petits, poden tenir sobre l’evolució i la capacitat del seu sistema nerviós. Estem formats per unes estructures físiques, emocionals i mentals que interactuen i que són indeslligables. Aquesta unitat està controlada pel sistema nerviós, que és l’estructura encarregada de relacionar la nostra ment amb l’entorn. Aquest desenvolupament es produeix per etapes i totes elles depenen les unes de les altres. Conèixer aquestes etapes i aprofitar el seu potencial amb una actitud positiva, proporcionant una quantitat i qualitat d’estímuls i oportunitats en aquests primers anys pot ser decisiu perquè una persona creixi de forma equilibrada i harmònica.

Ok! Però què és l’estimulació primerenca?

L’estimulació primerenca proposa un conjunt d’activitats riques, variades i estructurades que ajuden a desenvolupar el sistema nerviós, afavorint les connexions neuronals i la creació de la seva xarxa, augmentant el nombre de sinapsis i la mielinització dels axons. Per una part estimula les vies d’entrada: vista, oïda, tacte, gust i olfacte; i per altre ofereixoportunitats a les vies de sortida: llenguatge, motricitat i habilitat manual, donant sentit tant a les informacions d’entrada com a les actuacions de sortida. Tres principis o lleis fonamentals cal tenir en compte alhora de proposar activitats d’estimulació primerenca que deixin empremta en el menut són:
  1. La freqüència, entesa com l’habituació a la repetició de l’estímul amb assiduïtat.
  2. La intensitat, com l’energia a l’hora d’aplicar l’estímul amb força, vehemència i vivesa.
  3. La durada, com la persistència en el temps de l’aplicació de l’estímul.

Posem exemples…

Si volem que el nostre fill/a aprengui una cançó li cantarem diverses vegades la mateixa cançó amb intervals curts de temps entre cantada i cantada (freqüència), ho farem amb entonació i en un volum adequat (intensitat) i ho repetirem durant un temps determinat (durada). De fet, els adults davant un infant i sense tenir nocions d’estimulació primerenca, actuem d’aquesta manera de forma natural: repetim les coses, gesticulem i exagerem les entonacions i ho fem sense adornar-nos, ens surt de dins! Doncs si li posem una mica d’intensió a aquesta actitud, l’impacte en els nens és molt més plena i amplia. Cantar cançons, recitar poesies, llegir contes, mirar fotografies, olorar fragàncies, tocar textures, escoltar música, fer manualitats, caminar, córrer, saltar, jocs motrius, participar de les activitats pròpies de la casa, pintar, classificar, explicar, escoltar, fer massatges, anar a passejar,… i un munt de coses més són activitats d’estimulació primerenca i que es poden fer en família. Cecília Gafarot (Educar per Innovar)