Estimulació primerenca
Les últimes investigacions en el camp de la neurociència, insisteixen en el profund impacte que les experiències primerenques, en els nens petits, poden tenir sobre l’evolució i la capacitat del seu sistema nerviós.
Estem formats per unes estructures físiques, emocionals i mentals que interactuen i que són indeslligables. Aquesta unitat està controlada pel sistema nerviós, que és l’estructura encarregada de relacionar la nostra ment amb l’entorn. Aquest desenvolupament es produeix per etapes i totes elles depenen les unes de les altres.
Conèixer aquestes etapes i aprofitar el seu potencial amb una actitud positiva, proporcionant una quantitat i qualitat d’estímuls i oportunitats en aquests primers anys pot ser decisiu perquè una persona creixi de forma equilibrada i harmònica.
Ok! Però què és l’estimulació primerenca?
L’estimulació primerenca proposa un conjunt d’activitats riques, variades i estructurades que ajuden a desenvolupar el sistema nerviós, afavorint les connexions neuronals i la creació de la seva xarxa, augmentant el nombre de sinapsis i la mielinització dels axons. Per una part estimula les vies d’entrada: vista, oïda, tacte, gust i olfacte; i per altre ofereixoportunitats a les vies de sortida: llenguatge, motricitat i habilitat manual, donant sentit tant a les informacions d’entrada com a les actuacions de sortida. Tres principis o lleis fonamentals cal tenir en compte alhora de proposar activitats d’estimulació primerenca que deixin empremta en el menut són:- La freqüència, entesa com l’habituació a la repetició de l’estímul amb assiduïtat.
- La intensitat, com l’energia a l’hora d’aplicar l’estímul amb força, vehemència i vivesa.
- La durada, com la persistència en el temps de l’aplicació de l’estímul.