Joc de nens
Jugar és una de les necessitats vitals de l’ésser humà, és una activitat universal que la trobem en totes les cultures i que es practica al llarg de tota la vida.
Què és el joc?
En els primers anys el joc es converteix en una necessitat, en el motor del desenvolupament global i harmònic de l’infant, i en una forma privilegiada d’aprendre.
Per mitjà del joc, l’infant explora el seu entorn, els éssers i els objectes que l’envolten, aprèn a coordinar les seves accions i les seves emocions, a planificar allò que vol i a valorar els mitjans que té per aconseguir-ho.
Tot jugant explora, experimenta i es forma els conceptes sobre el món. Aprèn a resoldre problemes i conflictes, a comunicar-se amb els altres i a establir vincles afectius.
Quines són les etapes del joc?
Els infants no juguen de la mateixa manera al llarg de la seva vida. Els jocs que observem en els més petits són ben diferents dels que observem en els menuts més grans. A mesura que l’infant creix, els jocs es modifiquen i es transformen, i l’evolució de l’activitat lúdica s’adapta al desenvolupament del nen.
Podem distingir 3 etapes en els primers anys...
- Joc funcional: Aquesta forma de joc, pròpia d’infants menors de 2 anys, no constitueix plenament un joc, sinó l’activitat que desenvolupen espontàniament en repetir algunes accions que han realitzat inicialment per casualitat. Acompanyen aquest joc el control que progressivament va adquirint del seu cos (agafar, llepar, colpejar…), són jocs o activitats que permeten que l’infant exerciti les seves noves possibilitats sensorials i motrius. Es basa en imitar la realitat de la manera més exacta possible.
- Joc simbòlic: En el joc simbòlic, l’infant representa accions reals o imaginaries: és el moment en què es transforma en un personatge, juga "a fer com si...", juga a ser un altre i utilitza joguines o qualsevol objecte per representar altres objectes o situacions que no estan presents. És el moment en què "l’escombra es converteix en un cavall". És una etapa que va aproximadament dels 2 anys als 6-7 anys.
- Joc de regles: A partir del 6-7 anys que l’infant ha d’aprendre a jugar, és a dir, ha de seguir unes determinades accions i a evitar-ne d’altres que estan prohibides. S’han de seguir les regles del joc. Mentre que en el joc simbòlic l’infant té totes les possibilitats de reviure i inventar, en el joc de regles el que ha de fer cada jugador està prefixat. Els infants s’inicien en els jocs de regles de manera progressiva, començant amb regles molt senzilles que de mica en mica s’aniran fent més complexes.
Observant i analitzant les conductes dels nens i nenes mentre juguen en cada una d’aquestes etapes veiem que hi ha uns trets que comparteixen i que són les
característiques del joc infantil:
- El joc proporciona plaer i diversió.
- El menut juga pel plaer que proporciona... i per res més.
- El joc és lliure i espontani.
- És una ficció... el desenvolupament d’una situació inexistent.
- Implica participació activa del menut.
Els menuts necessiten els pares per jugar?
Jugar amb els fills i compartir moments lúdics amb ells, a més de passar-ho bé, serà molt positiu perquè es reforcin les relacions familiars i s’enforteixin els vincles afectius.
Els pares són molt importants per afavorir el joc dels infants, especialment quan els infants són petits, perquè com més petits són els nens més important és el paper dels progenitors a l’hora d’iniciar-los en els jocs i engrescar-los a jugar.
També, i en moltes ocasions, els menuts necessiten els adults per poder utilitzar correctament moltes de les joguines que hi ha en el mercat. Però això no suposa que s’ha d’estar sempre jugant amb ells, al menut també li agrada i necessita jugar sol en alguns moments i ho necessita més a mesura que creix. Per tant, és important habilitar a casa, en funció de les possibilitats, un espai perquè l’infant pugui jugar, on trobi les seves joguines i sàpiga que és el seu espai.
Cecília Gafarot (Educar per Innovar)
