La millor versió

Amb aquesta pregunta obríem un taller de famílies la setmana passada. I en vam llistar molts, sobretot aquells relacionats amb les primeres vegades: caminar, parlar, muntar en bici, nadar sol, el seu primer dia d’escola, el seu primer concert... Són moments únics que de ben segur al recordar-los se’t dibuixa un somriure.

N’hi han també de reptes diaris més petits, però molt importants. M’atreviria a dir, fins i tot, els més importants. Veure a les nostres criatures davant d’aquests reptes ens porta a nosaltres, mares i pares, a buscar la manera més adequada de motivar-los i ajudar-los a treu la seva millor versió. Però en aquest afany de fomentar l’autoestima i la confiança recorrem sovint als elogis com a eina principal. El “molt bé” o “ets un crack” dits amb més o menys entusiasme ens surt com a resposta ràpida i automàtica quan ens ensenyen un dibuix, quan aconsegueixen muntar un puzle, quan es corden les sabates, quan han endreçat la seva habitació o quan han tret una bona nota a l’examen de matemàtiques. L’elogi, encara que ben intencionat, és limitant. Centrat en el resultat fa que la criatura busqui i necessiti constantment l’aprovació de l’adult per sentir-se valuosa i reconeguda. Tanmateix, l’elogi pot generar una pressió en la criatura que se sent obligada a mantenir un cert resultat o comportament concret per tal de no decebre a l’adult.

Què podem fer, doncs, per motivar els nostres fills i filles? ENCORATJAR, ENCORATJAR i ENCORATJAR, perquè és transmetre’ls el missatge poderós que la seva vàlua no està condicionada als resultats sinó al compromís i a l’esforç. L’encoratjament els porta a assumir reptes per satisfacció personal i no per complaure a ningú. Encoratjant fomentem la responsabilitat i l’autoestima sana. Però, com fer-ho?

• Permetent l’autonomia, la presa de decisions, l’error. Per exemple, deixant que la criatura decideixi entre opcions limitades (la jaqueta blava o la verda), permetent que es prepari el seu esmorzar o deixant que s’organitzi el seu temps d’estudi.
• Descrivint allò que veus de manera objectiva posant el focus en el procés individual i no pas en el resultat. Per exemple, un “veig que has recollit la teva habitació” o un “ho has aconseguit tot sol”.
• Agraint allò que fan perquè implica reconèixer i valorar els esforços i la seva contribució al bé comú. Per exemple, un “gràcies per la teva ajuda” fomenta aquest sentiment de pertànyer i la necessitat de ser vist.
• Empoderant amb preguntes de curiositat que la faci sentir capaç i agent actiu del seu procés. Per exemple, amb un “com creus que ho pots resoldre?”, “què opines tu de la situació?” o “què creus que pots fer per solucionar-ho?”

L’encoratjament té el poder meravellós de fomentar l’autoestima i també d’enfortir el vincle amb la nostra criatura que rep el missatge que, malgrat que costi, estarem al seu costat per recolzar-la en cada pas, en cada repte, en cada èxit. Però encara va més enllà d’ajudar-la a treure la seva millor versió. Treu també la meva com a mare, com a persona.

Sandra Hurtado
@positivamentsandra