En el món de les presses, en el món de la immediatesa, del era per ahir, de l’ara i l’aquí, on els dispositius ja es construeixen per durar poc, on estar a l’última de tot i tothom és quasi obligat, on les tendències no duren un sospir… cal que en educació anem a la contra. Si hem llegiu bé, a la contra. Per salut dels nostres infants i per la nostra pròpia.
Els beneficis d’educar i criar en i amb calma van directament relacionats amb l’autoestima i el benestar emocional dels nostres infants però també dels adults que els acompanyem. Ajuda igualment a crear una millor autoimatge del nen/a i a generar la confiança necessària amb els adults referents. Millora el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives, a través del respecte per un mateix i pels altres. Disposar d’un ambient calmat afavoreix una millor integració de tots els aprenentatges, un espai per la reflexió individual o compartida, per al desenvolupament del pensament, del joc i de la imaginació. Però sobretot, afavoreix un espai d’exemple i de pràctica per a l’educació emocional, la pedra angular.
Si, és possible aconseguir-ho, i tant! No és fàcil, a vegades, però si és possible. Nota important per a navegants: no autoexigir-se que “sempre” sigui possible perquè partim doncs d’una premissa errònia. L’educació, com les persones, som éssers vius i en constant moviment i això fa que els absoluts, com: sempre o mai, siguin irreals. Estem parlant d’infants, en fase d’aprenentatge, i d’adults, amb motxilles emocionals. Estem parlant que no hi ha dos dies iguals ni dues situacions idèntiques. Per tant, cal donar-se permís perquè no sempre sigui possible i això no sigui motiu de frustració. Els adults i el nostre context també estan en constant moviment. Hem de seguir aprenent cada dia.
Com aconseguir-ho però? Des de la consciència sobretot. Desconnectant el pilot automàtic i sent conscients del moment, de com està el nen/a i de com estem nosaltres. Sent conscients, abans d’educar, del moment present. Del aquí i de l’ara. I sobretot sobretot sobretot: del ells i el nosaltres. A nivell pràctic: abaixant el nostre cos i mirada a nivell del infant, modulant el nostre to de veu perquè sigui el més suau possible, fent servir preguntes senzilles que generin per elles mateixes en el nen/a una resposta/solució reflexiva i empàtica si cal, reforçant positivament, quan es pugui, i creant un espai de connexió emocional individual amb cada un dels nostres infants.
Equilibri és la paraula clau en aquest procés. Educar en calma no vol dir aïllar, ni sobreprotetgir. Les bombolles acaben desfent-se al voltant de l’infant i provoquen llavors una sotragada de realitat impossible d’assumir. Educar amb calma vol dir buscar la consciència del moment present. Vol dir connectar també amb les emocions desagradables que ens pot generar el nostre món frenètic. Perquè totes les emocions són necessàries, totes són missatges. I hem de poder respirar a través de totes elles. Però precisament perquè el nostre menut pugui encarar aquest món no calmat, frenètic sovint, en constant moviment, li hem de donar primer el seu propi equilibri interior. I per trobar, construir o reforçar aquesta equilibri interior cal calma i molta consciència.
En educació però no existeixen ni receptes ni miracles. Hem de partir de la base que en algun moment, o en més d’un, la perdrem la calma. I precisament això és el que ens fa humans. Hem de recordar que sense emoció no hi ha aprenentatge significatiu. Per tant, que ens treguin de polleguera és part també de l’aprenentatge adult. Acceptar que hi haurà dies i moments on aquesta pèrdua de la calma serà una oportunitat d’aprenentatge, per a nosaltres i per a ells, és essencial. I autoperdonar-se també.
I ara arribem a les preguntes que ens poden ajudar en el nostre dia a dia:
- Són les 8 del vespre?
- Estic molt cansat de tot el dia?
- Vull fer masses coses al mateix temps?
- Té sentit que ara els hi demani atenció plena?
- Estic donant exemple d’allò que els hi demano a ells?
- Para, respira i mira al teu voltant. Pots educar en calma ara mateix?
- Ets en el moment i el lloc adient?
- En quin modo està el infant que tens a davant?
Si alguna de les respostes a aquestes preguntes és si, simplifica. Menys pot ser més. Identifica com pots tornar a la calma i reprèn llavors la situació. Comptar fins a deu pot ajudar. Fer esport. Meditar. Ballar. Cantar. Gaudir de temps de lleure individual i també en parella, perquè per tenir cura i educar als altres, ens hem de cuidar a nosaltres també i primer. Perquè a part de ser progenitors, som parella i sobretot som persones.
Cal practicar l’educació des de la consciència. Des del moment present. El temps no és excusa. El dia a dia no ens pot passar per sobre. Simplifiquem. Prioritzem. Menys és més per poder criar en i amb calma. Ser la llum del far que guia el seu viatge. Acompanyar-los en el seu esdevenir ells mateixos.
Keep calm and be you!
Txell Gelabert (Educare Club)
