Germans

Germans, una muntanya russa

Relacions entre germans... com les imaginem i com acaben sent en realitat... Els p(m)ares projectem com serà cada un dels nostres fills i ens equivoquem. Ell@s seran, segur, diferents a la nostra projecció. De fet, ell@s seran allò que vulguin ser.

I nosaltres podem ser els seus acompanyants i guies conscients. Però no podem treure’ls d’un motlle exacte a la nostra projecció. I per tant, com a persones úniques i especials, els nostres fill@s construiran les seves pròpies relacions personals. Amb els seus germans també. I algunes rutllaran millor que d’altres i també hi haurà èpoques millors que altres.

Què podem fer nosaltres per acompanyar-los?

1. Ser un p(m)are present. Ser exemple.
2. Practicar l'escolta activa i l'empatia.
3. Fer preguntes que els ajudin a connectar amb el seu jo intern i amb el jo del germà que tenen al davant, i que els portin a pensar solucions (no donar-los les solucions fetes).
4. Confiar en els seus aprenentatges i criteri.

Voleu alguns consells més pràctics i concrets sobre les relacions entre germans? Tot i que no són receptes...

• No establir diferències, preferències ni comparacions entre germans ni respecte a l’afectivitat, ni a les seves habilitats.
• Evitar comportaments o llenguatge que provoquin inseguretat emocional.
• Donar informació de l’arribada d’un germà. Que sigui una experiència participativa.
• Els p(m)ares hem de proporcionar a cadascun dels nostres fills una estona d’atenció individual cada dia (ex: a l’hora de sopar, abans d’anar a dormir…) o bé durant el cap de setmana (anar junts amb bici, a buscar el pa, etc).
• Ajudar a que els sentiments es manifestin, s’exterioritzin. Facilitar canals de comunicació emocional – afectiva entre ells. Sent exemple nosaltres.
• Informar al nen/a dels canvis, informar-lo d’allò que pot passar, perquè la informació fonamenta la seguretat. Informació adient a la seva edat i al seu llenguatge, però clara, directa i senzilla sempre. 
• No sobreprotetgir perquè limitem el desenvolupament de l’autonomia i, per tant, prorroguen la dependència afectiva. Les dependències no ens ajuden mai a tenir relacions sanes.

Per últim però no menys important, com a pares hem de ser molt conscients que les relacions entre germans no sempre són fàcils. Volen temps i equilibri per construir-se. Tindran alts i baixos però són part de l'aprenentatge i de la construcció de la identitat de cada un d’ells. Per tant, un cop més, cal educar emocionalment a tots els nostres fills, partint de qui ells volen esdevenir, de les seves diferències individuals, acompanyant-los, i fent camí plegats.

Serà fàcil? No.
Ens donarà feina i mals de cap? Si.
Però és possible? I tant que si!!!

Keep calm and be you!
Txell Gelabert (Educare Club)