Les espècies invasores de casa

Si preguntem als més petits què és una “espècie invasora” rebem respostes molt diverses. És veritat que moltes vegades la resposta sincera és “no ho sé”. I aquí comencem les primeres divagacions sobre què creiem què vol dir “envair”. Ja tenim una primera idea: “ocupar l’espai que no ens pertoca, fer fora algú altre”.

A partir d’aquest punt, en el que ja tenim clar què significa ocupar, toca reconduir la reflexió cap a l’espècie que envaeix. Llavors ho tenen molt clar! “Una espècie invasora és aquella que ocupa l’espai d’una altra espècie”.

Però sols és l’espai el que es veu afectat? Doncs no, també afecta els aliments d’aquelles espècies que viuen allà. També les pot afectar depredant-les, o contagiant-li els seus paràsits. El problema és que les espècies invasores modifiquen els equilibris naturals que hi havia abans d’aquesta arribada inesperada.

Equilibris naturals? I de cop, a la classe, apareix el concepte “nínxol ecològic”. Sabeu què és? És el conjunt d’interrelacions que té un organisme amb el seu entorn i els altres organismes veïns. Això significa la posició que ocupa dins l’estructura de l’ecosistema, i per tant la funció que hi té. I si aquest equilibri natural, del qual parlem, es veu alterat per la introducció d’una espècie forana, es pot trencar. I quan trenquem l’equilibri, hi ha moltes conseqüències.

I com sempre passa, el següent pas és que hem de pensar en les nostres pròpies accions. Perquè, de qui és la responsabilitat de que unes espècies, originàries de Sud Amèrica, arribin als nostres boscos?

Doncs, per una banda del comerç i del transport globalitzat. Ara ens hem acostumat a que podem comprar qualsevol cosa, de qualsevol part del món, quan ho desitgem. També animalons exòtics per a la nostra mainada.

I tot té una explicació. Quan érem nenes i nens, vam tenir tortugues de Florida a casa? O alguna cotorra? o al jardí de casa hi havia alguna atzavara (Agave sp.), o una mimosa (Acacia dealbata), o pittosporum (Pittosporum tobira)? Si ens parem a pensar, segur que casa nostra és, o ha sigut, hoste d’alguna d'aquestes espècies invasores de què parlem. I sense ser-ne conscients! Són més boniques, més vistoses, i es reprodueixen fàcilment.

Així, és veritat, és un gran problema actual. Però mantinguem la calma que no ho tenim tot perdut. Com ho hem de fer?

• Primer, posant-hi consciència. És a dir, ser conscients de quines espècies són invasores i quines no. Igual que ens hem acostumat a mirar les etiquetes que ens diuen l’origen del què mengem, és important que també ho fem de les espècies animals i vegetals que incorporem a la nostra vida.
• Segon, ser capaços de poder explicar d’una manera efectiva a la nostra mainada aquesta problemàtica, i tenir alternatives. I l’opció és recordar que el lloc on millor pot estar un animal és al seu hàbitat i en llibertat. És a dir, que no cal afavorir el comerç internacional d’espècies. És molt millor sortir a la natura, fer una passejada i observar els animals del nostre entorn. O bé tenir l’experiència de muntar una menjadora durant els mesos d’hivern. Podrem fer fotografies i deixar-nos sorprendre i gaudir des de dins de casa de la fauna autòctona.

Així, necessitem tenir plantes exòtiques o animals estranys tancats en gàbies o peixeres? La resposta és clara. No, pel bé de la natura.

Estel, Alba i Marcel
L'Equip de Gisfera