El Pot Petit

Entrevista a El Pot Petit

Des de menutsGIRONA sempre hem reivindicat els espectacles de qualitat pels menuts; sobretot aquells que han aconseguit trencar amb els estereotips d’un gènere musical que ha de treballar, probablement, amb el públic més exigent. Cada vegada són més els grups que es consoliden en aquest camí de fer valdre la connexió amb els menuts, d’entendre les seves emocions i reflectir-les en les seves cançons.

Cada vegada més, els petits de la casa, gaudeixen del ventall musical que es mereixen.

Fa uns mesos, un dels grups més virals d’aquesta nova onada, treia del forn el seu tercer disc. Sí… El Pot Petit ens presentava ‘A l’aventura’! Ja queda lluny aquell ‘Canta amb el Pot Petit’ que ens va descobrir les seves primeres cançons, o aquell ‘Ritmes i Rialles’ amb el que no hem parat de cantar i ballar...

Hola El Pot Petit! I gràcies per a participar en aquesta entrevista que hem volgut fer un xic diferent, i on hem demanat que els vostres seguidors (petits i grans) que ens ajudin. Comencem?

Preguntes de la colla...

Per què vau decidir dir-vos “El Pot Petit”? Per què al pot petit hi ha la bona confitura? (pregunta de l’Eva) Siddartha: Sempre és difícil decidir el nom del grup, pensàvem en un nom que ens agradés i un dia, anant per la carretera se’ns va acudir “El Pot Petit”, perquè uneix dues coses, com bé dius la “bona confitura” que és el que des del principi volem oferir amb els nostres espectacles, qualitat, dolçor,... i també el fet d’haver-hi petit al nom que fa referència al públic al que va dirigit. [columns_row width="half"] [column][/column] [column][/column] [/columns_row] Com vau arribar a decidir formar aquest grup i llançar-vos a aquesta magnífica aventura? (pregunta de la Dúnia i l’Emma) Helena: Hola Dúnia i Emma! Doncs perquè ens agrada molt la música, el teatre i els titelles i vam pensar en una manera d’unir aquestes tres coses i així va néixer “El Pot Petit” que ens ha portat a viure un munt d’aventures! Quina és la diferència entre aquest disc i els anteriors? (pregunta de l’Iván Lopez) Helena: Aquest tercer disc “A l’aventura!” per nosaltres és un disc especial, és la consolidació del projecte i el resultat d’una maduració com a companyia. És el disc més treballat, amb més instrumentació i amb temes musicalment més complexes. A més és el disc en el que més ens hem implicat tots plegats i això es nota en el resultat, tenim un equip humà del que ens sentim inmensament orgullosos! [columns_row width="half"] [column][/column] [column][/column] [/columns_row] Com us sentiu quan veieu tants nens cantant i ballant les vostres cançons? (pregunta de la Núria) Siddartha: És molt, molt, molt emocionant...! Si quan vam començar el projecte ens haguessin dit que ens passaria això, no ens ho haguéssim cregut. Anar a qualsevol lloc i que les famílies senceres (no només els nens i nenes) cantin unes cançons que nosaltres hem creat amb molt d’amor i dedicació no té preu...! Ens sentim molt agraïts! Quan mireu entre la canalla, a part dels que coneixeu personalment, reconeixeu cares de petits que s’han anat fent grans al llarg dels anys, amb les vostres actuacions i discos, o això és molt difícil? (pregunta de l’Alina) Helena: Sí!!!! Els reconeixem! És molt xulo veure com els nostres petits seguidors es van fent grans, hi ha gent que ens coneix des que vam començar el projecte (l’any que ve farà ja 10 anys...) hem vist famílies que augmenten, nens que ja coneixíem quan estaven a la panxa, els hem vist venir als concerts amb dies de vida i com ara ja canten i ballen les cançons! És molt bonic i en moltes ocasions es crea un vincle molt xulo amb moltes famílies! En sou conscients que en Pau té la samarreta foradada a l’aixella dreta en el videoclip de “Joguines”? És que a casa l’hem vist 1.047 vegades seguides… (pregunta d’en Jordi) Siddartha: Hehehehe! Boníssim! Realment això és que l’heu vist moltes vegades eh? En realitat, us explicarem que no és un forat, tot i que ho sembla. És un efecte del croma, els vídeos els vam gravar amb croma, que aprofitem per explicar-vos que vam tenir molts problemes perquè justament el vestit de la Jana és verd croma!!!! I vam rodar amb croma blau, però que s’assembla bastant al lila d’en Pau... per això sembla que hi hagi un forat a l’aixella! Que observadors!

Preguntes de menutsGIRONA...

Feu-nos quatre cèntims dels vostres gustos musicals: Quina música escolteu al cotxe quan torneu d’un bolo? (menutsGIRONA) Helena: Ens agrada molt escoltar tot tipus de música! També depén molt de qui vagi a la furgoneta aquell dia, però ens dona molt bon rotllo escoltar en Guillem Roma, o la Judit Nedderman pels viatges, tot i que a la nostra furgo podeu escoltar jazz, rock clàssic, swing, musicals... tot tipus d’estils. De fet tenim un joc per descobrir-nos grups de música entre nosaltres, consisteix en anar fent rondes i cadascú posa una cançó, els altres han d’intentar endevinar de quin grup es tracta! Moltes hores de furgoneta...! hehe! [columns_row width="half"] [column][/column] [column][/column] [/columns_row] Quina música us posaven els vostres pares quan éreu petits? (menutsGIRONA) Helena: Jo era una gran fan de l’Àngel Davant recordo perfectament els viatges amb cotxe escoltant i cantant a pulmó les seves cançons. També recordo molt amb les meves germanes cantar totes les cançons de Walt Disney, ens les sabíem totes de memòria, i recordo també el meu pare posar molt els Beatles a casa i que a nosaltres també ens agradaven molt! Siddartha: A casa meva sempre s’ha escoltat tot tipus de música, des de rock, fins a música clàssica passant pel flamenc, la rumba, etc. Com us inspireu per a fer les lletres d’aquestes cançons que tenen tant d’èxit? (menutsGIRONA) Helena: Pensant com podem connectar amb l’infant, què pot ser atractiu per ells i com ens agradaria a nosaltres explicar aquella història i què podem aportar. Tenim la sort que tots hem treballat molt amb infants, ja sigui de mestres, en casals, colònies, fent classes de teatre o de música, i això ens ha donat molta experiència. En Josep Rovira que forma part del Pot Petit, és sempre qui a partir d’una idea ens fa una proposta de lletra, i entre tots l’acabem d’elaborar. Heu de fer un gran esforç per a posar-vos a la pell dels menuts, o és fàcil saber què els hi pot agradar? (menutsGIRONA) Siddartha: Com us hem comentat el fet d’haver treballat molt amb infants ens ha donat moltes eines per intuir què els hi pot agradar. Gairebé tot l’equip del Pot Petit som mestres (o de primària o de música) i això segur que ens ha ajudat molt a l’hora de crear tan les cançons com els espectacles! En les vostres cançons s’hi repeteixen alguns personatges com pirates o astronautes. Aquí darrera hi ha alguna fantasia secreta de quan éreu petits? (menutsGIRONA) Helena: Hehehe! No especialment, però ens encanten tot aquest tipus de personatges que ens permeten fer volar la imaginació i viure tot tipus d’aventures! [columns_row width="half"] [column][/column] [column][/column] [/columns_row] Amb “Dracs, Prínceps i princeses” vau provar d'introduir els contes i el teatre dins el vostre espectacle. Què tal l’experiència? Tindrem més sorpreses com aquest? (menutsGIRONA) Siddartha: Una experiència molt positiva, era una espectacle que ens funcionava molt bé! Però necessitavem també evolucionar en aquest tipus d’espectacle tal i com hem fet amb els concerts, per això el vam deixar de fer. Segur que tindrem més sorpreses, tenim ganes de crear nous espectacles i els teatres ens encanten, així que un espectacle teatral (i segurament musical) no tardarem en fer-lo...! La qüestió és no parar de crear i d’energia i idees no ens en falten! Entendre les emocions dels menuts, reflectir-les en les cançons, aportar-hi qualitat musical… És el camí a seguir en el gènere? (menutsGIRONA) Helena: Sí, hi tant! Els espectacles per infants són molt importants, i moltes vegades es té considerat com un gènere de menys prestigi que el dels adults, és responsabilitat nostre, dels artistes, del públic i dels programadors, valorar-lo tal i com es mereix. Els infants haurien de veure espectacles de qualitat, que els omplin i els diverteixin! Per això hem de deixar de creure que el que es fa per nens és el que se li ha de dedicar menys recursos (tan a nivell de pressupost, com a nivell tècnic, d’espai,..), això ho hem d’aconseguir entre tots, primer les companyies oferint uns espectacles professionals i de qualitat, i els programadors deixant de pensar que tot s’hi val el que és per infants i dedicant més pressupost a aquest tipus d’espectacles, perquè realment nosaltres estem veient que els espectacles familiars, com ara el nostre, mouen molta molta gent i això s’ha de valorar. No pot ser que nosaltres cobrem molt (molt menys) que un grup per adults que potser no porta ni una quarta part de la gent que portem grups com el nostre. Estem començant a canviar tota aquesta mentalitat però costa molt... Hem de pensar que seran aquests infants que en un futur compraran entrades per anar a concerts, teatres, festivals, etc. si de ben petits ja han consumit cultura de qualitat i han tingut una bona experiència.

Gràcies Pot Petit! Que continueu com fins ara. Amb els mateixos èxits i la mateixa alegria. Sou fantàstics!!!