Sortida a la Gola del Ter

Que comenci a fer fred no significa que no podem sortir a la natura. Només cal que ens abriguem bé. L’hivern ens dóna moltes oportunitats per gaudir.

Aquest hivern us proposem fer una sortida  la Gola del Ter, un espai protegit al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Una activitat que a més d’estar en contacte amb la natura també ens farà reflexionar sobre com vivim.

Si seguim la riba dreta, és un passeig  tranquil que voreja el riu i que baixa fins a la platja. Podem començar abans d’arribar a la casa de colònies i agafar un caminet planer que ens farà veure fins a quin punt el Ter és un riu de dimensions considerables. Si anem caminant per la mota, podrem observar aus que descansen a les aigües tranquiles que estan a punt d’arribar al mar. Ànecs collverds, corbs marins, gavians argentats, i amb una mica de sort blauets. Us heu fixat que el riu està acanalat? Que no el deixem sortir quan hi ha grans avingudes? Això és el que havia fet sempre, el riu inundava les terres del costat quan hi havia fortes pluges aportant aigua i sediments.

Un cop siguem a la platja hi ha mil coses per fer.  Podem passejar per la sorra, a tocar l’aigua i veure tot tipus d’objectes que ha deixat el mar. Petxines, algues, restes de posidònia, algun trosset de corall i, també cal dir-ho, plàstics i deixalles.

Aquesta  és una bona oportunitat per reflexionar en  família. Podrem entendre que la platja és un lloc on no només ens hi anem a banyar i prendre el sol. És un espai de contacte entre la natura del  mar i la terra. Així que seria bo deixar-lo que sigui tal com és: ple de branques i restes naturals que han arribat fins allà. Aquests materials serveixen per alimentar els animals, per fer d’aixopluc, o per fixar les dunes.

Però també podem parlar de la brossa, i dels plàstics. Com pot ser que n’hi hagi tants? Si tots sabem que tarden molt a desfer-se… I què hi podem fer nosaltres? Necessitem fer una reflexió de com és que han arribat tants plàstics fins aquí. Pel riu, per les corrents marines… però la realitat és que aquesta brossa l’hem generada nosaltres. 

Som capaços com a família de reduir els plàstics? Podem fer una assemblea familiar i prendre decisions. Potser no cal que siguin decisions dràstiques, millor que siguin accions fàcils i que es puguin dur a terme. Podem intentar no comprar formatge embalat amb porexpan i plàstics entre tall i tall, i anar a la carnisseria, per exemple. Podem intentar comprar a l’engròs en lloc  de comprar bossetes petites.

Recordeu que estem a la zona del Baix Ter, un espai protegit dins el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. I que les dunes estan molt protegides. Per això trobareu que estan encerclades amb cordes i senyals. Cal tenir en compte  que aquest és un espai molt interessant on hi ha espècies de plantes que els costa molt viure-hi. Pobretes, entre la sal, la sorra, les llevantades i la gent que les trepitja els costa sobreviure. Però és que entre les dunes hi viuen també moltes espècies d’animals. Coneixeu el corriol camanegre? Un ocellet que fa el niu a la sorra i que si hi passem pel costat el molestem. Per això hem de seguir les recomanacions del Parc Natural. No entrem mai a les dunes acotades.

Ja veieu. Mil coses a fer, a veure, i a reflexionar a partir de la visita a La Gola del Ter. Si volem canviar la nostra manera de viure amb la natura, ho podem fer en família.„


Estel, Xevi i Marcel
L’equip de Gisfera