Intel·ligències múltiples

Qui és més intel·ligent: Stephen Hawking o Messi? Mozart o el Dalai Lama? Jacques Cousteau o Pablo Picasso? Nelson Mandela o Shakespeare?

Tots ells tenen intel·ligències excepcionals, però que pertanyen a camps diferents que s’han desenvolupat en zones diferents del cervell.

Fins fa poc temps, la intel·ligència era considerada quelcom innat, únic i inamovible, i es mesurava mitjançant un test. Actualment, se sap que hi ha més d’una intel·ligència i que és el resultat tant de factors genètics com de factors ambientals.

La intel·ligència es pot definir com la «capacitat de percebre, relacionar, organitzar i gestionar el coneixement per saber escollir la millor opció entre moltes per resoldre un problema».

Des de sempre, l’escola ha afavorit la intel·ligència matemàtica i la lingüística: els alumnes amb un bon desenvolupament d’aquestes dues intel·ligències assolien èxit escolar, i els que destacaven en altres intel·ligències quedaven exclosos del sistema educatiu reglat. Tot i que, en bona part, això continua succeint, ja hi ha moltes escoles que actualment aposten per introduir la teoria de les Intel·ligències Múltiples a l’aula.

Aquesta teoria va ser proposada pel nord-americà Howard Gardner l’any 1983, i va revolucionar el món educatiu, ja que trencava amb la visió tradicional de la intel·ligència. Segons Gardner, la intel·ligència és una capacitat, i definir-la així la converteix automàticament en una destresa que es pot desenvolupar. No nega el component genètic, ja que tots naixem amb unes potencialitats marcades per la genètica, però aquestes potencialitats es desenvolupen d’una manera o d’una altra depenent de l’entorn, les experiències i l’educació rebuda. Gardner presenta actualment fins a vuit intel·ligències.

Per tant, les persones podem ser intel·ligents de maneres diferents, i la majoria de nosaltres podem desenvolupar cada intel·ligència fins a nivells adequats de competència.

Segons Gardner, podem distingir les següents intel·ligències múltiples:

[wc_accordion collapse="0" leaveopen="0" layout="box"]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència lògica-matemàtica"]

És la capacitat per raonar correctament, i comporta ser hàbil en quantificar, calcular, resoldre problemes, fer servir el mètode científic i utilitzar el raonament. Les habilitats més destacables d’aquesta intel·ligència, per tant, són l’enumeració, l’ús de sèries, la utilització del raonament inductiu i deductiu, la relació, l’ús de la mesura, la classificació, la comparació, la verificació i la generalització.

A les persones amb un desenvolupament alt d’aquesta intel·ligència els agrada calcular, raonar, preguntar, resoldre enigmes, experimentar, fer estimacions, utilitzar tecnologia per resoldre problemes, etc. Les sortides professionals més relacionades amb aquesta intel·ligència són les de caire científic, matemàtic, informàtic i econòmic, entre d’altres.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència lingüística"]

És la capacitat d’utilitzar el llenguatge eficaçment, sigui oral o escrit, i de saber formular correctament el pensament en paraules. Podem desglossar aquesta intel·ligència en cinc parts: la fonologia (estructura dels sons), la morfologia (estructura de les paraules), la sintaxi (estructura de l’oració), la semàntica (significat) i la pragmàtica (ús), i entre les habilitats més relacionades amb aquesta intel·ligència cal destacar la descripció, la narració, l’observació, la comprensió del significat de noves paraules, la comparació, el relat, la valoració, el resum, saber treure conclusions, l’ús de l’humor lingüístic, la retòrica i la memorització.

A les persones amb un alt nivell de desenvolupament d’aquesta intel·ligència els agrada llegir, escriure, escoltar, explicar i els jocs de paraules. Les professions més directament relacionades amb aquesta intel·ligència són periodistes, escriptors, filòlegs, bibliotecaris, locutors, oradors, etc.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència visual-espacial"]

És la capacitat de pensar en tres dimensions, de percebre amb precisió allò que ens envolta, de transformar les percepcions, d’imaginar moviments, de distingir objectes i d’orientar-se. Així doncs, les habilitats més relacionades amb aquesta intel·ligència fan referència a la percepció, l’orientació, la comparació, l’observació, la deducció, la imaginació, el relat, la interpretació i la transferència.

Les persones amb un desenvolupament important d’aquesta intel·ligència aprenen mitjançant imatges, i els agrada dibuixar, dissenyar, visualitzar. Podem citar escultors, pintors, arquitectes, pilots, enginyers, decoradors, cirurgians i fotògrafs com a professionals que utilitzen millor aquest tipus d’intel·ligència.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència cinètico-corporal"]

És la capacitat de controlar amb precisió els moviments corporals, de moure’s harmònicament, d’utilitzar el cos per expressar (motricitat gruixuda) i de manipular i transformar hàbilment objectes (motricitat fina). Les habilitats relacionades amb aquesta intel·ligència són la interpretació, la demostració, la interacció, el relat, la classificació, la comparació i el resum.

A les persones hàbils en aquesta intel·ligència els agrada fer esport, utilitzar el llenguatge corporal per expressar, tocar, construir, etc. Esportistes, ballarins, professors d’educació física, artesans, fisioterapeutes, cirurgians, joiers, actors, mims... són els professionals que més hi estan relacionats.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència musical"]

És la capacitat per distingir entre ritmes, tons, timbres, freqüència dels sons i melodia. Inclou la facilitat per reconèixer, reproduir i crear música amb la veu i/o amb instruments. Per tant, implica uns processos en el camp visual (llegir la música), auditiu (sentir, escoltar i apreciar la música), cinestèsic (executar la música amb els instruments) i imaginatiu (crear música). Suposa utilitzar habilitats com l’observació, la identificació, el relat, la reproducció, la conceptualització i la combinació.

A les persones amb un alt nivell de desenvolupament d’aquesta intel·ligència els agrada expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar cançons, escoltar, seguir el ritme, etc., i solen dedicar-se al món de la música, com ara compositors, músics, crítics musicals, directors de corals i orquestres, cantants i professors de música. També encaixen en aquest àmbit els especialistes en fonètica.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència interpersonal"]

És la capacitat d’entendre les altres persones i interactuar-hi tenint en compte els seus estats d’ànim i temperament. Com a habilitats relacionades amb aquesta intel·ligència cal destacar la interacció, la percepció, l’empatia i l’ètica.

A les persones amb gran intel·ligència interpersonal els agrada relacionar-se amb els altres, intercanviar idees, organitzar, dirigir, fer de mediadors... i, per tant, solen dedicar-se a la política, la sociologia, la venda, l’administració, la direcció, el periodisme o l’ensenyament.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència intrapersonal"]

És la capacitat d’autoestima i automotivació. És el coneixement de si mateix. Cal distingir principalment la mostra d’autoestima i autoconeixement com a habilitats més destacables.

A les persones amb un desenvolupament destacable de la intel·ligència intrapersonal els agrada meditar, planificar, autoreflexionar... i com a sortides professionals més relacionades podem citar els psicòlegs, terapeutes, consellers, empresaris, filòsofs, teòlegs i sacerdots.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència naturalista"]

És la capacitat de comprendre el medi ambient i l’atracció i la sensibilitat vers aquest. Implica habilitats com el relat, la demostració, la selecció, el plantejament d’hipòtesis, la classificació i la revisió.

Les persones amb un alt grau de desenvolupament d’aquesta intel·ligència gaudeixen experimentant, manipulant, investigant, utilitzant el raonament i cuidant plantes i animals. Les sortides professionals més relacionades són biòlegs, antropòlegs, jardiners, grangers i cuidadors d’animals.

[/wc_accordion_section]

[/wc_accordion]

Però des de la família també podem contribuir a conèixer i potenciar totes les Intel·ligències i per això us proposem una sèrie de jocs i activitats:

[wc_accordion collapse="0" leaveopen="0" layout="box"]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència lingüística"]

• Conversar sobre temes variats.
• Jugar a diferents jocs relacionats amb el llenguatge com el telèfon
• Mirar fotografies o imatges i comentar-les.
• Verbalitzar tot el que es va fent.
• Comentar notícies.
• Llegir contes, històries, faules.
• Explicar el per què de les coses.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència lògica-matemàtica"]

• Contar les coses que es trobin al voltant del infant.
• Jocs de raonament.
• Participar de la compra del supermercat calculant la quantitat de coses que necessitem.
• Classificar les joguines.
• Col·leccionar coses.
• Medir coses.
• Aprendre les hores.
• Jugar al dominó, al parxís i a l’oca.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència viso-espacial"]

• Jugar al tangram o fer puzzles.
• Visitar museus.
• Dibuixar, pintar, construir.
• Crear un àlbum de fotografies.
• Jocs de dames, escacs.
• Jocs de retallar i enganxar.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència musical"]

• Audicions i contes musicals.
• Exploració i manipulació d’objectes sonors.
• Cantar cançons.
• Inventar acompanyaments a les poesies, cançons…
• Escoltar els sorolls naturals.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència cinètico-corporal"]

• Activitats esportives.
• Transmissió de missatges a través de la mímica.
• Modelar diferents materials.
• Ballar.
• Ordenar l’habitació de forma diferent.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència naturalista"]

• Observar animals i plantes.
• Cuidar animals.
• Experimentar amb l’aigua.
• Passejos a l’aire lliure, al bosc, al camp, a la costa.
• Excursions a jardins botànics, al zoo, a museus de ciències i a planetaris.
• Adonar-se dels canvis que es produeixen en la naturalesa.
• Fer el diari d’un viatge.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència intrapersonal"]

• Posar límits.
• Escollir entre diverses coses.
• Jocs individuals.
• Espai privat per estudiar.
• Conèixer biografies.
• Valorar les emocions del nen/a.
• Treballar la responsabilitat.
• Aprendre a esperar.
• Comentar pel·lícules i contes.

[/wc_accordion_section]

[wc_accordion_section title="Intel·ligència interpersonal"]

• Compartir amb la família i els amics jocs i objectes.
• Celebrar festes i aniversaris.
• Fer petites representacions de teatre.
• Esports d’equip.
• Encàrrecs.
• Treballar l’empatia.

[/wc_accordion_section]

[/wc_accordion]

Cecília Gafarot (ExI - Educar per Innovar)