Educant plegats
Sovint el dia a dia ens atrapa. I sobretot ara que tot va a velocitat de vertigen i hem d’arribar a mil extres, apart dels bàsics, de ser parella i mare o pare... I això posa a prova la nostra relació i el nostre equip educatiu a casa.
Quan decidim formar una família ningú ens avisa de com l’educació dels nostres fills posarà tensió a tota la resta. Ningú ens aconsella que calen moltes converses des de l’empatia, l’escolta i la voluntat de construir.
T’hi trobes de sobte quan:
- tens un nadó bramant en braços,
- fa dos dies que no t’has dutxat ni has fet un àpat decent,
- tens hores acumulades de privació de son i la bugada està per fer,
- o bé, s’acosta l’hora d’anar a dormir els nins i mentre reculls la cuina del sopar els deixes mirar la tv però la teva parella sap per experiència que això generarà una lluita per respectar l’horari, i de sobte salten espurnes innecessàries.
- Llavors brollen retrets acumulats i es genera ressentiment. Que a més a més, en aquest mode esgotat que estem, ja no tenim energia per reconduir cap dels dos des de la calma.
- I anirem a dormir rondinant per dins... I acabem tombant-nos d’esquenes a l’altre i adormint-nos en silenci.
Encara que sembli la descripció d’una vinyeta d’una tira sarcàstica, és una escena habitual i el motiu de desgast més habitual entre les parelles. Però no defalliu, es pot millorar.
- Busqueu un moment i un espai de calma, l’endemà o el cap de setmana, i pregunteu quina era la prioritat per a la vostra parella en aquell moment;
- després expliqueu la vostra i perquè era important.
- No us focalitzeu en el retret o en el què no es va fer.
- Després proposeu un punt de trobada de les prioritats de cada un per a la propera vegada que passi una situació semblant.
Consensuar. Acordar. Abraçar. I recordem que aquestes converses caldran sempre per educar en equip. Seguim!
Txell Gelabert
Educare Club
