Jugar també és tornar a la rutina

Finalitzant les vacances d’estiu, de cop ens trobem amb el cap ple de tasques: organitzar la tornada a l’escola, ajustar alarmes, fer el quadrant d'extraescolars i posar nom a motxilles, carmanyoles i ampolles, tot mentre els petits s’imaginen retrobar-se amb els companys de classe per explicar les aventures d’estiu.

Volem que ho tinguin tot a punt i aquesta pressió es nota a totes les cases. Però entre tot aquest desgavell d'inici de curs, hi ha una cosa que no hauríem de deixar enrere amb les vacances: les estones de joc.

Jugar per jugar

A la botiga ens passa sovint que quan una família agafa un joc, la primera pregunta sol ser: «I què treballa? Memòria? Lògica? Llenguatge? Concentració? És cooperatiu?».

I sí, és clar que jugant es desenvolupen moltes habilitats. Amb Parauleja busquem paraules a tota velocitat, amb Piratatak decidim fins on arrisquem i amb Imanix fem equilibris per evitar que la construcció caigui pels pèls. Però jugar també pot servir, senzillament, per jugar, sense buscar-hi sempre una justificació educativa darrere.

Sembla que tot el que fan els infants hagi de tenir un objectiu pedagògic, quan els adults tampoc necessitem una excusa per fer el que ens agrada.

Ens piquem, riem, discutim una jugada dubtosa, celebrem la victòria o defensem una norma «de la casa» que ningú sap d'on ha sortit, però que tots acatem. Durant aquesta estona, grans i petits fem exactament el mateix: desconnectar i passar-ho bé. I això és, en essència, jugar en família o amb amics.

Avis, àvies i jocs que sonen estranys

Aquestes primeres setmanes de setembre, els avis tornen a ser un pilar fonamental per a la conciliació. Recullen els nets, comparteixen berenars i tapen els forats quan els horaris encara no encaixen. I moltes d'aquestes tardes acaben, inevitablement, amb un joc sobre la taula.

Si abans el clàssic era el parxís o la baralla de cartes, ara és divertit veure com descobreixen jocs amb noms que d'entrada els sonen ben estranys. Aprenen a robar Pelusas o a aguantar la torre de Rhino Hero. Al principi potser pregunten «i ara què faig?», però al cap de dues partides són els primers a recordar-te les regles i a picar-se amb els nets.

I aquesta és una de les coses més boniques que passen sobre el tauler: l’edat deixa d'importar. Els nets es converteixen en mestres, els avis en alumnes... i cinc minuts després s’han intercanviat els papers i reapareix el nen que tots portem dins.

Que la rutina no ens tregui el joc

Amb el curs ja començat, les tardes corren el risc de convertir-se en una gimcana d'obligacions: escola, berenar, extraescolar, dutxa, sopar, conte i a dormir. Però no es tracta d’afegir «jugar» com una tasca més a l'agenda, tot el contrari!

A vegades serà una partida ràpida mentre es fa el sopar, un joc que queda a mitges sobre la taula o unes peces de construcció escampades pel menjador. Hi haurà dies de deu minuts i d'altres on la partida s'allargarà més del previst. Tant se val. L'important és que el joc no sigui el primer que caigui del quadrant que de tasques diàries.

Que comenci el curs, sí... però que no s’acabi el joc! Compartim estones, riures i desconnectem junts!

Oriol
@monkids