Ets més de Piràmide o de Plat?
Famílies, ja fa temps que a la nostra cultura ha arrelat el concepte de la Piràmide d’Alimentació Mediterrània.
La piràmide alimentària es va publicar per primera vegada a Suècia en motiu de la pujada de preus dels aliments als anys 70, amb l’objectiu d’establir quins eren els aliments bàsics i accessibles per al públic, i quins complementaven la dieta dels seus ciutadans, més aviat tot relacionat amb el poder adquisitiu. Però no va ser fins el 1992 que els Estats Units van dissenyar la piràmide, com a pauta que classificava els aliments en grups, per tal de recomanar la freqüència de consum, situant els cereals a la seva base, seguits de les fruites i verdures, els lactis, carns, peixos i llegums, i finalment els greixos i els sucres a la seva punta, de consum ocasional.
Els països mediterranis, la varem acollir i la vàrem adaptar a la nostra cultura, els nostres productes i tradicions, afegint l’oli d’oliva, els cereals integrals, el vi... i de fet és una eina molt difosa, que ha ajudat a educar en hàbits alimentaris, en freqüències alimentàries, i a familiaritzar-nos amb els grups d’aliments.
El cert però, és que tot i que amb les darreres actualitzacions s’han incorporat altres aspectes que també proporcionen benestar i salut, com l’activitat física, fer els àpats en família, el descans i buscar productes de proximitat i de temporada, entre d’altres, la piràmide pot resultar difícil d’interpretar d’una manera pràctica, i fa complicada la preparació dels menús, perquè no defineix la mida de les racions, i fa que el càlcul dels aliments que hem d’incloure a cada àpat no sigui molt clar.
A més, actualment es discuteix si s’ha de mantenir els cereals a la base de la piràmide, o si per contra haurien de presentar-se les verdures i les hortalisses com a principal aliment a cada àpat. També caldria plantejar-se que les recomanacions oficials incloguin a la punta de la piràmide menjars tant poc saludables com la brioxeria, els refrescs ensucrats o les llaminadures com a consum ocasional, o si directament s’haurien d’eliminar ja que el seu consum hauria de ser ben excepcional.
El cas és que com tot, aquesta guia ha anat evolucionant, i al 2011 les autoritats americanes van actualitzar la seva guia amb el mètode “My Plate”, que posteriorment versionaria l’Escola de Salut Pública de Harvard.
Aquesta imatge no és més que una representació gràfica del que s’ha d’incloure al plat, és molt visual i molt fàcil d’interpretar i imitar, ja que inclou una explicació de quins són els aliments que formen part de cada grup.
El cert però, és que tot i que amb les darreres actualitzacions s’han incorporat altres aspectes que també proporcionen benestar i salut, com l’activitat física, fer els àpats en família, el descans i buscar productes de proximitat i de temporada, entre d’altres, la piràmide pot resultar difícil d’interpretar d’una manera pràctica, i fa complicada la preparació dels menús, perquè no defineix la mida de les racions, i fa que el càlcul dels aliments que hem d’incloure a cada àpat no sigui molt clar.
A més, actualment es discuteix si s’ha de mantenir els cereals a la base de la piràmide, o si per contra haurien de presentar-se les verdures i les hortalisses com a principal aliment a cada àpat. També caldria plantejar-se que les recomanacions oficials incloguin a la punta de la piràmide menjars tant poc saludables com la brioxeria, els refrescs ensucrats o les llaminadures com a consum ocasional, o si directament s’haurien d’eliminar ja que el seu consum hauria de ser ben excepcional.
El cas és que com tot, aquesta guia ha anat evolucionant, i al 2011 les autoritats americanes van actualitzar la seva guia amb el mètode “My Plate”, que posteriorment versionaria l’Escola de Salut Pública de Harvard.
Aquesta imatge no és més que una representació gràfica del que s’ha d’incloure al plat, és molt visual i molt fàcil d’interpretar i imitar, ja que inclou una explicació de quins són els aliments que formen part de cada grup.
Com que això de l’alimentació i nutrició cada família ho adapta als seus gustos, preferències i necessitats, el Plat és una eina que avui comparteixo amb vosaltres perquè el feu vostre, i l’adapteu a les necessitats vostres i la dels menuts:I a vosaltres, quina eina us agrada més: la piràmide o el plat? Charo Errando (Alimentació Positiva)
- ½ plat de verdures o amanida
- ¼ plat de pasta, pa, arròs (integrals) o patata
- ¼ plat de carn, aviram, peix, ous o llegums
- Prioritzarem la fruita com a postra i la beguda serà aigua mineral
- Afegirem activitat física a diari i un bon descans (6-8 hores)
