Bruxisme infantil: quan estrènyer les dents es converteix en un hàbit
Molts pares descobreixen el bruxisme dels seus fills de la mateixa manera: escoltant, un soroll característic de fregament de dents que prové de l’habitació del nen. Tot i que sovint genera preocupació, el bruxisme infantil és un fenomen relativament freqüent i, en la majoria dels casos, forma part del desenvolupament natural de l’infant.
Però, què és exactament el bruxisme?
El bruxisme és una activitat involuntària dels músculs de la masticació que es manifesta mitjançant l’estrenyiment o el fregament de les dents. Pot produir-se tan durant el dia, com durant la nit.
Sovint es detecta pel soroll que produeix el fregament dental, encara que alguns infants simplement estrenyen les dents sense generar cap so perceptible.
Els estudis indiquen que el bruxisme és especialment freqüent durant la infància i tendeix a disminuir de manera espontània amb l’edat. Per aquest motiu, la seva presència no implica necessàriament una malaltia ni un problema greu.
Quines conseqüències pot tenir?
En molts casos, el bruxisme infantil no provoca cap afectació important. Tot i això, quan és intens o persistent, pot ocasionar:
- el desgast de les dents o esquerdes, especialment de les superfícies de masticació,
- fractures de l ‘esmalt o de tractaments dentals
- la sensibilitat dental
- molèsties musculars
- fins hi tot sensació de cansament mandibular o referir mal de cap al matí, en alguns casos.
En casos menys freqüents, el bruxisme pot afectar l’articulació que uneix la mandíbula amb el crani— i provocar sorolls o molèsties durant l’obertura i tancament de la boca.
És important destacar que un cert grau de desgast en les dents de llet pot formar part de la normalitat i no sempre és conseqüència del bruxisme.
Per què apareix el bruxisme?
Durant molts anys es va creure que el bruxisme estava relacionat principalment amb una mossegada desequilibrada o amb alteracions de la posició dental. Actualment sabem que les causes són molt més complexes.
La recerca científica apunta que el bruxisme infantil és un fenomen multifactorial en què intervenen diversos elements biològics, neurològics i del entorn.
Un dels factors més estudiats és la qualitat del son. Els episodis de bruxisme solen produir-se durant petits microdespertars fisiològics que tenen lloc al llarg de la nit, destacant especialment la associació de bruxisme amb trastorns respiratoris.
L’estrès i les emocions també poden influir-hi. Situacions com situacions a l’escola, canvis familiars, exàmens o períodes d’excitació emocional poden afavorir temporalment aquest hàbit.
A més, existeix una certa predisposició familiar. És freqüent que els pares d’infants amb bruxisme expliquin que ells mateixos també n’han patit durant la infància o l’edat adulta. També els infants amb neurodivergències tenen més predisposició a tenir bruxisme.
Finalment, alguns factors ambientals con el fum del tabac, el consum de pantalles, la mala higiene del son estan relacionats amb el bruxisme infantil.
Quan cal consultar?
No tots els casos requereixen tractament. Tanmateix, és recomanable consultar amb l’odontopediatre. Si el nen presenta dolor, dificultats per mastegar, mals de cap freqüents o alteracions del son s’ha de determinar el més aviat possible com millorar la situació. La visita permetrà valorar l’estat de les dents, descartar problemes associats i determinar si és necessari realitzar seguiment.
Què poden fer les famílies?
Evitem l’alarmisme! En la majoria dels casos, el bruxisme infantil té una evolució favorable i no provoca conseqüències importants.
És convenient fomentar una bona higiene del son, mantenint horaris regulars, reduint l’ús de pantalles abans d’anar a dormir i creant un ambient relaxat a l’hora de dormir.
També pot ser útil identificar possibles situacions d’estrès o preocupació i ajudar l’infant a gestionar-les mitjançant rutines tranquil·les, activitat física regular i espais de comunicació familiar.
Les revisions odontològiques periòdiques són fonamentals per controlar el desgast dental i detectar precoçment complicacions.
Finalment, és important recordar que el bruxisme no és una conducta voluntària. Els nens no poden controlar conscientment aquest hàbit, de manera que renyar-los o insistir perquè deixin d’estrènyer les dents no només és ineficaç, sinó que pot generar més ansietat.
Amb informació adequada, seguiment professional i unes bones pautes d’higiene del son, la gran majoria dels infants amb bruxisme evolucionen favorablement i mantenen una bona salut bucodental al llarg del seu creixement.
Dra. Isabelle Brau Maire / COEC. 3056
Petits Grans Somriures
