El fluor: qui, quan i com?
Segur que n’heu sentit a parlar mil vegades… però sabem realment per què és important el fluor, com funciona i com l’hem d’utilitzar amb els infants? En aquest article us expliquem de manera clara i pràctica tot el que cal saber per cuidar la salut bucodental de la família amb criteri i seguretat.
Per què recomanem fluor?
Avui en dia encara tenim alts índex de càries en la nostra societat i els tractaments d’aquestes lesions irreversibles representen uns costos importants, tan directes pel propi tractament com indirectes: el temps, el dolor, la medicació i la qualitat de vida (menjar, dormir).
En odontologia, està demostrat que el fluor és el principal factor protector contra la càries. El fluor té la capacitat de remineralitzar la capa més externa de la dent: l’esmalt amb una estructura a base de fluorapatita que és més resistent als àcids que l’esmalt original.
Quina és la història del fluor?
Al 1900 un dentista nord americà observa que alguns dels seus pacients presenten taques a les dents i que són més resistents a les càries, però s’ha d’esperar fins al 1930 perquè un químic demostri que el responsable d’aquesta resistència natural és el fluor present a l’aigua potable. A partir de llavors, es demostra que el fluor, en baixes concentracions mantingudes en el temps, augmenta la resistència de la dent.
Al 1945 s’introdueix el fluor via oral: en suplements, comprimits o gotes, per reforçar les dents en formació, i als anys 1950-70 s’introdueix el fluor en productes d’higiene dental com pastes de dents, col·lutoris o vernissos. Avui en dia només recomanem l’ús de fluor tòpic per a la prevenció de la càries, ja no recomanem fluor per via oral.
Revisant les antigues civilitzacions (Egipte, Grècia o l’Imperi Romà) trobem les primeres “pastes de dents” a base de pols abrasives, sal, herbes aromàtiques, carbó vegetal en forma de pols que aplicaven a les dents per netejar-les, però eren molt abrasives i desgastaven l’esmalt.
En el S. XIX apareixen les primeres pastes semi líquides barrejant la pols amb glicerina o sabó, i a finals de segle apareixen els primers tubs de pastes de dents amb tap i rosca que provenen de la indústria de les pintures a l’oli.
Finalment en el S. XX sorgeixen les pastes de dents terapèutiques amb base científica on s’utilitzen diferents ingredients per reforçar tan les dents com les genives, controlar els bacteris i dessensibilitzar, i actualment es fa recerca per adaptar-les a les necessitats que van apareixent.
On trobem fluor?
El fluor és un element que es troba en la natura i es pot afegir a productes sanitaris i aliments de consum habitual.
Podem trobar el fluor en: aigües fluorades naturalment en moltes poblacions arreu del món, aigües embotellades, el te negre, aliments com peixos i marisc, algues, sal, pastes de dents (amb diferents concentracions), gels d’aplicació professional i en materials odontològics que s’utilitzen com a prevenció en casos d’ alt risc.
Quina dosis?
La ingesta diària recomanada es calcula per l’edat del infant i és determinada per l’ OMS. Pel que fa l’ús en odontologia també es limiten les quantitats de fluor en les pastes de dents o col·lutoris segons l’edat del usuari. El millor és demanar al teu dentista quina dosis de fluor necessites pel teu risc de càries, i així ens podem trobar que en una casa on conviuen quatre persones hi ha quatres tipus de pastes de dents.
Quins inconvenients presenta l’ús del fluor?
El fluor té, en alguns cercles, mala premsa ja que és neurotòxic, per això nosaltres sempre recomanem que l’ús de productes d’higiene bucodental siguin sempre recomanats per professionals formats com les higienistes, farmacèutics i dentistes.
Però abans d’arribar a dosis tòxiques, la ingesta de fluor en excés provoca alteracions en la formació de l’esmalt o els ossos: la fluorosis. Dentalment, s’observen les dents tacades en diferents tonalitats groguenques que afecten principalment l’estètica de la dent però són més resistents a les càries.
RECOMANACIONS:
- No utilitzar aigües amb altes concentracions de fluor, sobretot en nens.
- Assessorar-se amb professionals sobre l’ús adequat del fluor segons les necessitats individuals, factors protectors i factors de risc de càries individuals.
- Utilitzar el tipus i la quantitat de pasta de dents adequada a cada edat.
- Adaptar a cada etapa de la vida les mesures de prevenció odontològica al nivell de risc de l’ individu.
Per a qualsevol informació demaneu-la al vostre dentista de confiança o a nosaltres.
Dra. Isabelle Brau Maire / COEC. 3056
Petits Grans Somriures
