Biofília
El terme Biofília s’autodefineix (amor per la vida o per allò viu) i va ser encunyat pel psicòleg Erich Fromm, però és més conegut pel desenvolupament fet pel biòleg Edward O. Wilson.
La veritat és que la biofília “ve de fàbrica” (som animals i hem passat el 99,99% de la nostra història evolutiva a la natura) i no és una cosa que calgui “ensenyar” als infants. No obstant això, hem de ser conscients de com la nostra actitud pot modificar aquesta tendència innata i crear pors que són molt negatives per al desenvolupament dels infants.
Com a educadors ambientals vivim situacions preocupants a vegades, com criatures que no volen seure a l’herba per la por de “tacar-se”, que pregunten si hi ha abelles que piquen, o fins i tot que s’han hagut de tornar a casa perquè davant la qüestió de “n’hi ha serps?” hem de contestar “sí” (malgrat que nosaltres, buscant-les, no les trobem mai…!).
Aquesta mena de “biofòbia” és atàvica, i naturalment té un sentit adaptatiu. Però pot ser generada per la manca de contacte amb la natura que pateixen la majoria de les criatures avui en dia. I el que passa sovint és que ve promoguda pels adults, que ja fa una o dues generacions que portem una vida urbanita (fins i tot en zones rurals).
També els mitjans de comunicació i xarxes socials contribueixen negativament amb notícies alarmistes o directament falses, tretes de context o generades per IA.
Què podem fer?
La por s’ha de substituir pel respecte. Un riu pot ser perillós, sí, ens pot portar el corrent; però només hem de tenir cura de no endinsar-nos massa o de fer-ho acompanyats (com a la platja, vaja), no deixem d’anar al riu per això; un insecte pot ensopegar-se amb nosaltres per error, no vol dir que ens estigui “atacant”, si reaccionem amb pànic, fent moviments bruscos, potser empitjorarem la situació. El respecte ens permet valorar i relativitzar el perill i prendre decisions amb seny, la por només ens genera rebuig i ansietat. I confiem més en els infants, ells fan molt bones “avaluacions de riscos”.
Tampoc no cal forçar als infants si aquestes emocions són intenses. Simplement, sortiu a la natura plegats i aneu observant les diferents situacions que es generen. El millor enemic de la por és el coneixement. Apreneu sobre les espècies que observeu i el seu comportament. Quines coses es poden tocar o no. Reconeixeu les vostres pors i treballeu-les.
La natura és per gaudir-la. Si generem biofília propiciem la cura del medi ambient, que alhora repercutirà en la natura. Un win-win!
El Meandre / Aula de Natura
@el_meandre
