Topofília
La pertinença a un lloc no és només una nostàlgia desfasada. Ens lliga als racons més especials del nostre entorn. Ens dona identitat i enriqueix els nostres records. Comencem a crear-la des de petits.
A l’article anterior us parlàvem de la “biofília” i de com respectar-la i/o recuperar-la tots a la família.
La “topofília” és un terme relacionat però no idèntic. Inventada pel poeta John Betjeman i utilitzada pel també poeta Wystan H. Auden, ens parla del vincle que sentim amb els llocs que habitem (tant l’entorn natural com cultural, si tal distinció existeix), a vegades expressat com a “pertinença”. Scott D. Sampson biòleg i comunicador, profunditza en el seu valor adaptatiu en l’evolució i remarca la importància en el desenvolupament dels infants.
Cadascú té els seus records especials quan parla de la seva infància. Segurament molts tenen a veure amb espais concrets, molts a l’exterior: rius, arbres, fonts... Aquella figuera rere la “panera” (mena d’horreo a Astúries) de branques tortuoses tan fascinant per grimpar... Darrere, el camp ple de flors on llançar-se rodolant... Al poble dels avis, aquell riuet amb una petita cascada d’aigües gèlides (tant feia) on es podien veure salamandres. La meva primera pastanaga del petit hort, salvada dels conills... Cada lloc era especial. Era diferent, encara que fos només la prunera d’un veí.
Recordes això, encara més, et trasllada. Pots sentir la grana de les figues; pots estar mirant una flor com si la tinguessis davant, punxant-te amb el pelló d’una castanya, escoltant la merla (a la que havies batejat i tot) que et despertava ben d’hora, però no t’importava.
Això fa que la petjada que pot deixar l’esbarzer quallat cada agost dels estius al poble (del qual podíem menjar infinitament, fins que es feia fosc o feia mal la panxa), sigui més transcendent que no pas la visita al zoològic o a un Parc Nacional.
També aquests espais tenen valor per als adults. Però si no tenim ja la casa dels avis, o han talat l’arbre centenari de la plaça, o directament no vam tenir poble (ni un descampat rere l’edifici); no passa res: explorem el nostre entorn, busquem nous referents i fem-los nostres i dels menuts.
La topofília ens lliga als espais. Els dota de significat. D’històries. De memòria. I això ens porta a estimar-los. I a voler que perdurin. D’això va la nostra feina.
El Meandre / Aula de Natura
@el_meandre
